Convertir la dàrsena pesquera, on l’activitat original ha anat a la baixa, en un nou espai per a la hivernada de vaixells de gran eslora. Aquest és el nou projecte que té entre mans el Port de Mataró per ampliar la seva oferta nàutica i guanyar pes dins del mapa costaner català. Una iniciativa que ha de permetre un salt endavant per a aquesta infraestructura. Si a això s’hi suma la renovació de les concessions de locals comercials i amarratges; i el projecte de la dàrsena de Pekín (a la platja que porta el mateix nom) on s’hi ha de construir una nova àrea de reparació i manteniment, es preveu un futur força més brillant per al Port de Mataró, amb molt de potencial però avui massa adormit.
La pesca ha anat a la baixa a Mataró fins convertir-se en una activitat gairebé residual, i a la dàrsena actualment només hi ha cinc embarcacions d’art menor. Ports de la Generalitat, gestor d’aquest espai, vol transformar-la perquè, a més de la pesca, també doni cabuda a una segona activitat: la nàutica professional especialitzada en grans eslores. Això són iots i embarcacions d’entre 20 i 50 metres. El contracte, ara en licitació, preveu una concessió de 10 anys prorrogable a 5 anys mes. Es construirà una zona d’hivernatge i activitats complementàries pel foment de la nàutica i l’esport.
“Impacte econòmic”
Joan Bellavista, gerent del Consorci del Port de Mataró, considera que la licitació de les obres de condicionament d’un nou varador a la dàrsena pesquera suposaran un “impacte econòmic important” a la zona. Bellavista reconeix que la dàrsena “està infrautilitzada perquè s’han anat reduint el número de pescadors de manera progressiva” en els darrers anys. Les noves generacions no han fet el relleu als seus pares i el sector es concentra empresarialment en llotges potents en temes de subhasta com Roses, Palamós o Arenys de Mar, fan que a Mataró.
Un cop reformada, a la dàrsena hi cabran unes 25 embarcacions de gran eslora. S’hi podran fer reformes i rehabilitacions de les embarcacions i servirà com espai per “complementar la zona industrial de reparacions del port d’Arenys”. També s’habilitarà una zona de terra per hibernar embarcacions en sec que necessitin fer una transformació o un manteniment especial. Segons Bellavista, Mataró pot ser un bon “complement” dins el mapa de ports de la Generalitat en un sector que intenta “atraure a Catalunya el segment dels grans iots, ja que generen impacte econòmic en forma de feina, presència de turistes, consum a la ciutat i sobretot en el sector de la restauració”.
Mataró vol assimilar-se així al Port de Vilanova i la Geltrú o Marina Tarraco, zones que “no són destinacions finals per l’armador o el propietari, però sí un punt estratègic per desplaçar-se a Montecarlo, Còrsega, Sardenya, Grècia o Turquia”, explica Bellavista. Clients que necessiten una base on tenir l’embarcació i preparar-la per la temporada alta de navegació. El gerent del consorci considera que Mataró té moltes fortaleses de cara a aquest nou projecte, ja que compta amb “proximitat tant de l’aeroport de Barcelona com del de Girona” i també es destaca “per la presència de l’hotel Atenea, que facilita i molt l’allotjament per a les tripulacions”. El que es busca ara són inversors, tant per a la remodelació de la dàrsena pesquera com per a la nova àrea tècnica de la platja de Pequín, que permetin que aquests projectes siguin una realitat. L’agermanament econòmic amb la ciutat nord-americana de Fort Lauderdale pot jugar un paper clau en aquest sentit.
Un iot de gran eslora al port