Un postgrau per als guionistes del futur
El TecnoCampus inicia a finals del mes de novembre un postgrau en Guió i Direcció d'Actors. L'impulsa la productora audiovisual mataronina Clack i destaca sobretot pels noms que integren el professorat. Per exemple, Marcel Barrena, el director de 100 metros, la pel•lícula protagonitzada per Dani Rovira actualment en cartellera. També hi figuren Pau Subirós (La Plaga) Carlos Marqués-Marcet (10.000km) o el productor Sergi Moreno (Caracremada).
El curs pretén formar els futurs guionistes i ajudar-los a fer el salt al món professional, i per aquest motiu és eminentment pràctic: cada alumne desenvoluparà un projecte audiovisual propi. Els estudiants crearan el guió d'un curtmetratge de ficció o documental, ajudats per professionals experts com els directors i guionistes mencionats. Al final del postgrau se celebrarà un concurs i l'autor del projecte més ben valorat podrà seguir treballant-hi, aquest cop integrat en una productora professional, Inicia Films, durant sis mesos. Aquesta productora és, entre altres projectes, la que va realitzar l’adaptació cinematogràfica de l’obra teatral sobre el cas Bàrcenas, que va estar nominada a 3 premis Goya en la darrera edició. Amb aquest postgrau, que encara té la matrícula oberta, es pretén afavorir l’accés dels estudiants al mercat audiovisual ajudant-los a entrar en contacte amb la realitat del sector i possibilitar la seva trobada amb professionals de la indústria audiovisual catalana. Per això s'ha apostat per noms en actiu en el sector i al capdavant de projectes d'èxit com a professorat.
"Un mal director pot arribar a fer una pel·lícula correcta amb un gran guió"
Marcel Barrena (Barcelona, 1981) és el director de 100 metros, pel·lícula protagonitzada pel popular Dani Rovira actualment en cartellera, basada en el cas real d'un malalt d'esclerosi múltiple que aconsegueix realitzar un 'Ironman', la prova més dura del triatló. Barrena també ha realitzat documentals com 'Món petit', que va rebre un premi Gaudí. És un dels professors del postgrau al TecnoCampus.
On t'has sentit més còmode, en el gènere documental o en la ficció?
No els separo, per a mi no hi ha hagut mai una diferència tan gran perquè el que em va atraure de cada projecte ('Mon petit' i '100 metros' en va ser la història, jo sentia que estava fent una pel·lícula independentment del seu gènere. El repte era explicar bones històries, i en cada cas vaig triar la fórmula que jo creia que era millor.
A l'hora de treballar el guió, és tan important en un gènere com en l'altre?
Sempre, el guió és la base de tot. Per a la recerca de finançament o per a trobar bons actors i tècnics. Un mal director pot arribar a fer una pel·lícula correcte amb un gran guió; un gran director ho té complicat per fer una bona pel·lícula amb un mal guió.
"Si un encara no té un peu dins de la industria i el seu nom no és reconeix per si sol, només un guió excel·lent li donarà entrada
Per què creus que cal formar-se com a guionista? No n'hi ha prou amb talent natural per inventar històries?
Per inventar històries n'hi ha prou amb talent natural i amb saber escoltar. Per a posar-les en un guió cal formar-se. Fent cursos i/o escrivint guions i sobretot veient milers de pel·lícules. Arribar a que et produeixin un guió és un petit miracle, però en el cinema els miracles també es construeixen sobre coses reals. Si un encara no té un peu dins de la industria i el seu nom no és reconeix per si sol, només un guió excel·lent li donarà entrada. I un guió excel·lent ha de complir amb diferents mecanismes que el fan funcionar, aquests mecanismes no s'aprenen per talent natural, s'aprenen a base d'escriure guions i d'escoltar als qui són sincers quan els llegeixen.
Algun consell per a guionistes primerencs?
Menys és més. Quan un escriu un primer guió té la temptació de parlar de tots els temes del món. Això és un error, un guió s'ha de centrar en el seu tema i en el seu protagonista.
"Per inventar històries n'hi ha prou amb talent natural i amb saber escoltar. Però per a posar-les en un guió cal formar-se"
Què aportaràs al postgrau del TecnoCampus?
Puc aportar tots els meus consells i experiència des d'un punt de vista molt proper, perquè no fa gaire que jo em trobava al seu lloc, estudiant doctorats i la carrera. No només des del punt de vista tècnic, el meu ajut pot ser més “humanístic”, més de suport i d'exemplificació de que sí que es pot. Jo hagués agraït trobar-me cara a cara amb algú que em donés pistes sobre com encarar pors i dubtes, perquè aquesta és una professió totalment vocacional i la vocació és passió, i quan una persona apassionada ha d'encarar un “no” no sempre ho canalitza bé.