Les tres secuoies centenàries que es troben tot just davant del Centre d’Informació de Can Casades, a Santa Fe del Montseny, observen des de la seva imponent alçada el grup de vint excursionistes que es preparen per emprendre la caminada. És diumenge al matí, el rellotge marca tres quarts de dotze i la tardor dibuixa amb diferents tons marrons el paisatge al que estem a punt d’introduir-nos. A Can Casades obren cada dia de l’any –“aquí no parem”, assegura en Damià, des de l’altra banda del taulell d’informació– ja que les activitats que s’organitzen aquí dalt (ens trobem a d’alçada) són força nombroses.
Algunes de les que compten amb una major participació són les excursions senyalitzades i el itineraris guiats. L’oferta és ben variada i es reparteix per tots els caps de setmana de l’any. L’itinerari que està a punt de començar (“Un tomb pels boscos del Montseny”) no és cap dels que ofereix de Barcelona sinó que va néixer anys enrere per adaptar-se a les visites d’uns instituts que demanaven un passeig tranquil pels seus estudiants. Una caminada, doncs, que permet conèixer sense esbufegades les mil i una curiositats que embolcallen aquests paratges.
Primer cal que ens situem. El Montseny és el massís més enlairat de Catalana i es troba entre les planes del Vallès, Osona i , el que implica que sigui visible des de molts llocs. Situat a 40 kilòmetres de Barcelona i a quinze del mar, el Parc Natural ocupa 30.120 hectàrees que es divideixen entre les comarques del Vallès Oriental, Osona i muntanyes més altes són el turó de l’Home (), les Agudes (1.703m) i el Matagalls (1.697m).
Abans de començar a caminar durant poc més de dues hores, el grup ha pogut veure en una pantalla panoràmica l’audiovisual “Les quatre estacions al Montseny”, un muntatge musical amb imatges gravades al llarg de tot l’any. Un cop a l’exterior, les paraules del guia Ricard Bertran (“no hi ha gaires pendents”) precedeixen aquesta amena excursió per la vall de Santa Fe. Al llarg del que resta de matí les explicacions d’en Ricard permetran conèixer els secrets que guarden aquestes terres. En Ricard és un guarda forestal amb 18 anys d’experiència que també exerceix de guia. És tot un enamorat del massís, fins al punt que sol venir-hi fins i tot alguns caps de setmana que té lliures. “El Montseny és únic ja que s’hi concentra tota la vegetació d’Europa en un espai molt reduït”, apunta. I és que si a les parts baixes trobem alzinars, suredes i pinedes, és a dir, formacions vegetals de , una mica més amunt hi ha la muntanya mitjana (alzinar muntanyenc i rouredes) i per sobre dels mil metres tenim el típic ambient centreeuropeu (fagedes i avetoses). Finalment, als cims s’hi troben els ambients subalpins (matollars i prats culminals). La prova de la importància de la seva riquesa natural és que al 1978 el Montseny va ser declarat Reserva de per , la única que existeix a Catalunya.
Una classe a la natura
L’excursió ens permet descobrir paratges com el Pla del Campament (una immensa fageda), el Pla de l’Espinal o el Massanès. Però també es converteix en una classe didàctica on aprenem que hi ha gent que està lluitant per recuperar les pomeres que dècades enrere poblaven aquest territori, que la presència d’algunes espècies foranies està acabant amb d’altres d’autòctones o que el 85% del parc és propietat privada. En Ricard també s’encarrega de deixar clar que moltes coses que es diuen no són més que llegendes urbanes, com que s’hi havien llençat escurçons des d’un helicòpter o que l’antiga base militar del turó de l’Home era dels nord-americans (“hi havia militars, però eren d’aquí”).
Les explicacions del guia són escoltades amb atenció pels membres del grup. L’Anna López, educadora ambiental, està encantada. “És un paratge excepcional, una meravella”, admet aquesta mare de família a qui acompanyen el seu marit i els seus fills. No és l’única que es mostra sorpresa. “Si que és gran el Montseny!”, exclama en un moment de l’excursió en Guillem, un dels nens que formen part del grup. En Guillem és un dels fills d’en Ricard que avui l’acompanyen al llarg de l’itinerari i tot i que ha vingut en moltes ocasions a aquest massís, encara es sorprèn del que veu. “És que pots fer el mateix recorregut en diferents èpoques de l’any i veure-hi coses diferents”, destaca l’Anna.
Per tot això –però sobretot per la seva proximitat a l’àrea metropolitana de Barcelona- és el parc natural més concorregut de Catalunya amb més d’un milió i mig de visitants. Però, paradoxalment, també és un gran desconegut ja que la majoria d’aquests visitants es concentren a Santa Fe, Coll Formic, el turó de l’Home i Campins.”