La tradicional penjada de cartells donarà aquesta propera mitjani el tret de sortida de la campanya de les eleccions municipals. Però la majoria de formacions polítiques ja fa setmanes que treballen per donar a conèixer les seves propostes electorals. El dia 27 de maig els mataronins tindran fins a onze paparetes a les meses electorals. Són les cinc que tenen representació municipal, PSC, CIU, PP, ICV i ERC, i sis més de les quals dos repeteixen, Alternativa Vecinal i la CUP, i quatre que concorren per primera vegada en uns comicis a Mataró, Ciutadans, Esquerra Unitària escisió d'ICV-, Plataforma per Catalunya i el Partit Republicà Català.
Líders nous
La novetat més destacable de les eleccions a Mataró és el candidat del PSC que per primera vegada en vint-i-un anys no serà Manuel Mas. El seu successor, Joan Antoni Baron, s'enfronta per primera vegada a les urnes després de tres anys a l'alcaldia. Joan Mora encapçala un nou projecte al capdavant de CiU, després de la renúncia de Joaquim Esperalba, mentre que Paulí Mojedano ara Pau- assumeix el lideratge del PP en substitució del carismàtic Joan López. ERC prova de recuperar l'estabilitat perduda durant el mandat amb Francesc Teixidó, mentre que la CUP impulsa Xavier Safont Tria com a cap de llista, rellevant a Joan Jubany. ICV i Alternativa Vecinal són els únics que repeteixen respecte el 2003. Els ecosocialistes han tornat a confiar en Jaume Graupera i la llista veínal de Cerdanyola en Antonio Ruiz.
Tripartit
CiU, amb sis regidors el 2003, i el PP, amb cinc, són els perseguidors directes del PSC, que en les últimes municipals va perdre tres regidors i es va quedar amb onze. Els tres edils que va aconseguir ICV li van atorgar la majoria per governar aquest mandat, a la qual s'hi van sumar els dos nous regidors d'ERC, per reproduir el tripartit del govern autonòmic. Tots tres partits aposten per renovar la fórmula.
Baixa participació
La major presència de partits contrasta amb una participació a la baixa, que en les últimes municipals va ser del 60,1%, les terceres més baixes de la història, i en les últimes autonòmiques, del passat 1 de novembre, de només el 54%, un nou rècord negatiu.
Manca de grans projectes
Consensuats les principals línies de futur de la ciutat, amb el TecnoCampus i el Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social com a acords emblemàtics, la campanya dels diferents partits es centrarà en els matisos i en l'estil de govern.