"Si ja és difícil sortir de l’armari caminant, imagina en una cadira de rodes". Els obstacles amb què es troba una persona homosexual quan adquireix una discapacitat són, segons el mataroní Esteban Caussa, de doble naturalesa. A la lluita per superar-se diàriament i vèncer les barreres arquitectòniques, el col·lectiu LGTB (lesbianes, gays, transsexuals i bisexuals) ha de sumar-hi la defensa de la seva opció sexual. Per donar resposta a les inquietuds dels discapacitats homosexuals i trencar amb els tabús establerts, aquest argentí de vint-i-vuit anys va crear a Mataró l’associació Discapacitados Gay.
"En general, la societat associa discapacitat a asexualitat, però les persones que ens trobem en aquesta situació sentim igual que les altres, tant els heterosexuals com els gays", diu el jove, que creu que “hi ha moltes formes de viure la sexualitat, però molt poca informació al respecte”. De fet, les relacions sexuals són molt diferents segons el tipus de minusvalia, no hi ha un esquema a seguir: "cada cas és especial segons la capacitat i mobilitat de cadascú, és un aprenentatge tant pel discapacitat com per a la seva parella".
Però a vegades, la dificultat està precisament en trobar aquesta parella. Com diu Caussa, un dels principals handicaps per a les relacions socials és que quan s’adquireix una discapacitat, és habitual tornar a conviure amb la família i això genera un clima de "sobreprotecció" que dificulta les sortides: "El col·lectiu LGTB tendim a relacionar-nos en ciutats grans, com Barcelona, on hi ha molts més locals d’ambient i més llibertat, i el fet de tornar a casa dels pares significa limitar molt aquest entorn, sobretot si viuen en pobles o ciutats petites".
L’autolimitació
Les barreres de l’entorn s’afegeixen a les que un mateix s’imposa. “El pitjor que pots fer quan adquireixes una discapacitat és quedar-te a casa”, assegura Caussa, que ha passat per un llarg període d’acceptació personal fins arribar a parlar de la seva discapacitat com ho fa avui, amb bon humor i mirant als ulls. Un atracador que li volia robar el rellotge li va disparar per l’esquena ara fa cinc anys. Aquell tret va provocar molts canvis en la seva vida, entre d’altres, la seva feina, ja que era model publicitari.
"Abans tenia por a sortir per a no molestar la societat, sortia amb cara de pena i la gent em mirava amb pena, em sentia estrany sobretot en el món homosexual força caracteritzat pel culte a la bellesa i a la perfecció”, explica. L’argentí va començar a gaudir de la vida viatjant per Europa a la recerca d’una ciutat ben adaptada: "Em vaig enamorar de Barcelona, és molt accessible i la gent, encantadora”. Ara viu a Mataró amb la seva parella en un pis nou que li facilita la mobilitat: "El meu canvi d’actitud ha provocat també un canvi d’actitud en els altres, la gent se m’acosta sense sentir compassió com abans, surto de festa, treballo i faig esport, perquè de vida en tinc només una". Això sí, troba a faltar informació sobre activitats esportives per a joves discapacitats a Mataró.
La Caixa de Pandora
L’objectiu de Discapacitados Gay és orientar les persones amb minusvalia i les seves famílies en temes sexuals. Tot i que és una entitat mataronina, està en contacte amb persones de tot el món i actualment ja compta amb tres mil adhesions. "La meva parella em va animar a muntar una pàgina web per trobar altres persones en la meva situació amb què m’identifiqués". Un mes després, la parella es va adonar que havien obert “la Caixa de Pandora", perquè la resposta va ser immediata. Actualment, l’associació ofereix dinàmiques grupals amb terapeutes, informes especials sobre sexualitat i discapacitat, relació de locals LGTB adaptats i un xat setmanal on els usuaris poden compartir experiències. "Al poc temps de començar ja es va formar la primera parella de lesbianes que s’havia conegut a través del portal". Properament preveuen instal·lar-se a Barcelona on volen arribar a un públic més ampli i realitzar més activitats.
Esteban Caussa, responsable de l'entitat