La roca va creuar el cel a 54.000 quilòmetres per hora. Era d’un diàmetre no gaire inferior a un metre i va començar a produir llum a una alçada de 100 km sobre el mar, davant de la costa del Maresme. Un segon més tard, la bola es va anar fragmentant. Josep Maria Trigo, investigador principal del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), explica que “les primeres fragmentacions van tenir lloc a gran alçada, a 80 i 70 km sobre el nivell del mar, quan sobrevolava el municipi de Mataró”. Finalment va baixar fins a 60 km d’alçada abans d’extingir-se. Una part del material es va dipositar a la mesosfera en forma de pols.
El meteorit, segons s'ha dictaminat de les observacions, procedia del cinturó d’asteroides, i estava composat per un material molt fràgil, possiblement similar a les condrites carbonàcies. Es tracta d'un tipus de meteorits rics en matèria orgànica que procedeixen d’asteroides primitius o de cometes, i que serien els primers materials agregats al voltant del Sol fa 5.565 milions d’anys, a partir dels quals es van formar els planetes terrestres desenes de milions d’anys més tard. L’emissió de pols fina incandescent d’aquesta bola de foc va generar una estela persistent durant una desena de segons en la primera part de la trajectòria lluminosa.
Observació de gran importància
Els científics de l'IEEC consideren que la Gran Bola de Foc de Mataró va ser una observació de gran importància, ja que permet estudiar la capacitat de l’atmosfera com a escut natural, obtenir propietats físiques de les roques o determinar-ne l’òrbita. “Per la dificultat d’enregistrar-les durant la breu fase de bola de foc, que dura només uns segons, de moment només s’ha pogut reconstruir l’òrbita d’una vintena de meteorits”, afirma Josep Maria Trigo.
La participació d’astrònoms amateurs és fonamental en aquestes observacions. De fet, alguns dels vídeos més espectaculars d’aquesta bola de foc provenen de tres estacions de videodetecció operades per ells.