"Odio la geografia!". Era la primera vegada que en Diego Méndez sentia a la seva filla pronunciar una frase com aquesta. "Ens va xocar, però la veritat és que l'entenem", assegura. El que odia, defensa el pare, no és estudiar les capitals d'Europa o els rius de la Península Ibèrica, sinó la manera com li ho fan fer: a base de memoritzar-ho, i punt. Aquest mètode de tota la vida que s'ha trobat en saltar a l'Institut res té a veure amb el que s'aplicava a la seva escola de primària, el Joan Coromines de Mataró. Com a centre que aposta des dels seus orígens per una forma d'aprenentatge alternativa a la tradicional, fuig d'assignatures estanques, de fitxes i de llibres de text per centrar-se en el treball per projectes i en equip, en la fusió de matèries i en la personalització de l'aprenentatge.
"Les ganes d'aprendre són innates, però molts alumnes l'acaben perdent pel camí"
Escoles com Joan Coromines, Antonio Machado, Montserrat Solà o Marta Mata van sorgir fa prop d'una dècada a Mataró per fer front al boom de natalitat de principis del 2000. També coincideixen en haver apostat per models d'aprenentatge diferents als que s'han estilat sempre. Una metodologia que guanya adeptes any rere any i que també estan adoptant altres escoles, però que encara genera dubtes; moltes famílies no confien que per aquesta via tan trencadora els seus fills assoleixin el nivell curricular exigit. Les comunitats educatives que l'apliquen els responen que els infants no tan sols surten de l'escola igual de ben preparats que la resta, sinó que ho fan amb moltes més eines per afrontar els reptes de la vida.
El problema: fins ara no troben continuïtat als instituts, ancorats encara en formes d'aprenentatge tradicional que resulten tot un xoc per a alumnes com la filla de Méndez acostumats des de ben petits mètodes molt diferents. Entitats com Inspira Secundària, promoguda entre d'altres per aquest pare mataroní i que compta amb prop de 350 membres arreu de Catalunya, fa anys que reclamen un canvi a secundària, i sembla que la seva petició comença a ser escoltada. L'arribada de l'institut Les Cinc Sènies, que ha d'obrir portes el curs vinent a Rocafonda amb un projecte molt més proper a aquest nou model que prolifera a cada cop més centres de primària, és tot un alleujament per aquestes famílies de la ciutat. "És com un regal inesperat i caigut del cel", explica Joanna d'Arc Bermúdez, membre del Consell Escolar Municipal i mare d'una alumna de l'escola Montserrat Solà. Si bé els centres de secundària que se surten del camí establert encara són una excepció, hi ha aires de canvi. El Moviment Educatiu del Maresme (MEM) ha organitzat aquest mes de març unes jornades sobre com treballar per projectes a Secundària on sis instituts dels prop de 25 d'arreu de Catalunya que ja ho duen a terme hi han explicat la seva experiència. A les jornades hi han assistit professors de tots els instituts de Mataró.
El "fracàs" del model tradicional
"La voluntat de donar un gir a la situació és evident", explica el vicepresident del MEM, Jaume Aguilar, "perquè per a molts professors els resulta massa desmoralitzador veure que la seva feina, tal i com al fan fins ara, simplement no funciona". Els defensors de trencar amb els models clàssics d'aprenentatge parteixen de la base que aquests han fallat estrepitosament. "Ho demostren les taxes d'abandonament escolar i la quantitat de nanos que acaben l'ESO com poden i ja no volen saber res més dels estudis", defensa Aguilar, que considera aquesta situació "un fracàs de la nostra societat".
Méndez, d'Inspira Secundària, hi està d'acord. "Les ganes d'aprendre són innates, però molts alumnes l'acaben perdent pel camí per culpa d'un sistema basat exclusivament en escoltar el professor, prendre apunts, vomitar-ho tot a l'examen i oblidar-ho tot just en acabar", afirma. Un mètode basat en la classe magistral i en la memòria que s'adapta a un grup reduït d'alumnes però que deixa fora de joc a molts altres, que acaben sent presa de la desmotivació. "No podem establir un únic objectiu acadèmic per a tots els estudiants, cal personalitzar l'aprenentatge", resol Méndez.
Per projectes, multidisciplinar i en equip
Que els infants i joves recuperin la motivació per l'estudi és l'objectiu principal dels nous models educatius que s'estan aplicant als centres de primària i, ara també, als de secundària. Malgrat que no hi ha un patró únic, ja que la seva implementació depèn de les característiques de cada comunitat educativa, aquests projectes tenen una sèrie de característiques comunes. Per començar, la supressió de les assignatures com a tals. Les matèries -matemàtiques, llengua, medi, plàstica, etc- s'agrupen per àrees i es treballen conjuntament articulades en un mateix projecte. Així els alumnes aprenen sense distingir si estan fent una o altra assignatura. El "projecte" és un tema escollit i acordat pels propis estudiants, que es treballa a l'aula de manera transversal basant-se en la investigació i el treball conjunt que duen a terme els nens i nenes i seguint la ruta establerta pel docent com a guia.
"No podem establir un únic objectiu acadèmic per a tots els estudiants de l'aula"
Amb aquest model els professors passen més temps amb els mateixos alumnes -enlloc del clàssic 'un professor per cada assignatura'- cosa que millora l'acció tutorial i permet que l'avaluació sigui molt més afinada. En base a això s'assoleix la ja citada personalització de l'aprenentatge: allò que és vàlid per a un estudiant no ho és per a un altre, però cal aquest nou entorn per poder detectar-ho. Les escoles que apliquen aquest format prescindeixen dels llibres de text tradicionals. El llibre segueix sent un suport, sí, però com ho és també l'ordinador i els sistemes telemàtics. El nou model també incideix molt en el treball cooperatiu, entès com quelcom força més complex que els típics treballs en grup on, com expliquen des del MEM, "al final n'hi ha dos treballen i els altres dos s'ho miren". Aquí s'entén com una suma de visions, una distribució de rols, on tothom aporta el millor que té. Un altre aspecte que canvia és el de l'espai on es duu a terme l'aprenentatge, més flexible i obert, que no té per què enclaustrar-se sempre a les quatre parets de l'aula.
Relacionar enlloc de memoritzar
I amb tot això que s'aconsegueix? "Els alumnes aprenen descobrint, i això els permet integrar molt millor els continguts perquè els poden vincular a la seva experiència quotidiana", explica Bermúdez, que compara l'experiència educativa de la seva filla amb la de la seva pròpia: "a nosaltres ens havien ensenyat a memoritzar i no a relacionar". Méndez afegeix que la clau radica en "aprendre fent". Per exemple, en el camp del medi natural entendre conceptes com la densitat o la temperatura des de la pràctica, amb experiments de la mà d'un científic que acompanya els alumnes a l'aula. Amb tot plegat es vol aconseguir que els infants i joves esdevinguin "persones amb capacitats socials, que sàpiguen treballar en equip, entenguin què els passa, siguin autònoms en l'aprenentatge i puguin donar resposta a les situacions que els toca viure", com resumeixen des del MEM.
La transformació, un procés llarg i complex
El procés per adoptar aquest nou model és llarg i complex "L'aplicació d'aquests models ha de ser sempre gradual, no es pot fer d'un dia per l'altre perquè primer cal formar el professorat amb les tècniques i metodologies existents", afirma Aguilar del MEM. Méndez, des d'Inspira Secundària, apunta que per fer el canvi "cal una reflexió sobre la pràctica docent, perquè el professor és una peça clau en l'engranatge educatiu que s'està transformant". Quelcom amb el que coincideix Joan Lleonart, pare d'un alumne de l'Escola Antonio Machado i membre de la Plataforma en Defensa de l'Educació de Mataró (PEM). "Abans tot l'accés al coneixement per part de l'alumne passava pel professor, però avui Google et dóna resposta a gairebé tot en un instant", afirma. Davant d'això, quin ha de ser el rol d'un professor avui? "T'ha d'ensenyar a accedir a aquesta informació, a aprendre a utilitzar-la i a fer-ho amb un esperit crític", constata. El paper del mestre ha de canviar, i això mai és senzill quan s'acumulen molts anys treballant d'una determinada manera.