Per què les dones que pateixen maltractaments aguanten tant temps? És la pregunta amb la qual la psicòloga del Centre d’Informació i Recursos, Meritxell Puyané va intentar respondre dilluns passat, dia 19 de novembre, en la seva intervenció en la taula rodona “Violència de gènere: de la llei a l’atenció directa”. L’acte va servir per encetar el programa d’actes en motiu del Dia Internacional contra la violència a les dones, que es commemora el proper diumenge 25 de novembre.
No voler trencar una família; entregar-se fins al límit a la persona estimada; valorar-se poc; pensar que canviarà, etcètera, són alguns dels rols socials que inconscientment moltes dones tenen assumits i que provoquen que el procés de denúncia d’un maltractament en la parella es perllongui molt temps fins a durar anys, en alguns casos. Segons Puyané, la dona fa el primer pas “quan veu realment que la seva vida córrer perill”. Mentrestant el silenci i el patiment es fan omnipresents a casa alhora que es té un fort sentiment de vergonya per pensar que la situació pugui esdevenir pública.
Des del Centre d’Informació i Recursos, Puyané i altres especialistes donen atenció psicològica a les dones afectades, i els ofereixen recursos per trobar noves il·lusions i encaminar de nou el rumb de les seves vides. L’etapa més difícil, segons Cuyané, no es produeix durant el procés legal la separació sinó que és a posteriori quan afloren les màximes seqüeles psicològiques. "Tot hi haver passat el mal tràngol encara li queda molt camí per recórrer. Normalment és en aquest moment quan pateixen estrès post-traumàtic i depressions perquè no confien en elles mateixes, han de prendre decisions complexes i topen amb la incomprensió dels familiars, per tant és aquí quan el centre fa la seva tasca més important”, va explicar la psicòloga.
Moderada per la regidora de Joventut i dona, Ana Barrera, la taula també va comptar amb la presència de la diputada al Congrés Lourdes Muñoz, la qual va exposar les mesures de la Llei de la Violència de Gènere, que inclou, per exemple, els nous jutjats específics en violència d’aquest tipus. Segons Muñoz, amb aquest tipus de jutjats s’han duplicat en un any, passant dels 40 l’any 2006 als 87 el 2007, i simbolitzen l’inici d’un nou model que coordina les qüestions civils amb les penals.
Muñoz, Barrera i Puyané