Si volem fugir de les rutes més massificades i busquem una sortida senzilla i amb paisatges fantàstics i bones vistes una bona proposta és donar una volta per la Serra Major de Montsant. Resseguirem aquesta muntanya rocosa i abrupte, plens de racons màgics i tranquils, caminant al costat d'espectaculars cingles i graus, que són un paradís per als escaladors. A nosaltres no ens farà falta enfilar-nos per les escarpades roques per gaudir d'unes fabuloses vistes. Les tindrem durant tot el camí, al nostre costat, i a més a més, pujarem al sostre del Montsant, la Roca Corbatera, on tindrem la millor panoràmica de la zona, amb el pantà de Siurana als nostres peus. Aquesta ruta circular no presenta cap dificultat tècnica però sí que requereix una mínima condició física i estar acostumats a caminar ja que és llarga. La farem en unes set hores.
La ruta parteix d'una pista asfaltada que surt de Cornudella de Montsant, a peus del pantà de Siurana. Per aquí mateix passar el sender de Gran Recorregut, senyalitzat amb marques blanques i vermelles que dóna la volta a la Serra Major. Nosaltres no el farem tot sencer però sí un bon tros.
Per pujar a la Roca Corbatera tenim dues opcions. L'una, la ruta dels Tres Graus, per als més aventurers, ja que suposa una pujada forta i directa al cim pels canals que l'aigua de la pluja ha obert en la muntanya. El camí surt de la part de dalt de l'aparcament de Sant Joan de Codolar i en ell hi trobarem uns esglaons de ferro enganxats a la roca que ens ajudaran a pujar les parets més verticals. Cal anar molt en compte si prenem aquesta via.
L'altra via dóna més volta però és més accessible a tothom. Segueix el GR pel Camí de la Llisera, que ens porta en poc menys d'una hora, amb les vistes dels cingles de Siurana a la nostra dreta, fins a Albarca, petit nucli que pertany al municipi de Cornudella de Montsant i on trobarem com a únic servei el refugi de muntanya. A partir d'aquí el sender comença a pujar una mica. El seguirem fins arribar a un cartell indicatiu, que ens indica el camí de pujada a la Roca Corbatera a mà Esquerra. En poc menys de mitja hora haurem arribat al sostre del Montsant (1.166 m d'altitud). És convenient portar roba d'abric perquè encara que baix faci calor aquest és un cim on normalment hi bufa sempre el fort vent. Es tracta d'un balcó excel·lent del pantà de Siurana i de tota la Serra Major, per on seguirà el nostre recorregut.
Desfarem el camí per tornar al punt on hem deixat el GR i continuarem avançant, seguint les marques blanques i vermelles. En 10 minuts arribarem a l'ermita de la Mare de Déu de Montsant. A partir d'aquí el camí s'estreny i passem per sota d'una espècie de baumes petites arran del penya-segat. Malgrat l'altura que ens queda al nostre costat dret no és un pas aeri ja que els matolls ens tapen el buit. Tot i així aquells que vulguin bones vistes les tindran en algun pas del camí, que permet veure la vall a vista d'ocell.
Deixarem el GR quan trobem una indicació i un camí que tomba a l'esquerra. És el que agafarem per travessar la Serra Major i tornar a Sant Joan de Codolar, on tenim el cotxe. El paisatge aquí és molt diferent al que hem vist fins ara. Passem de caminar resseguint cingles i penya-segats a endinsar-nos en unes gorges i barrancs que amaguen multitud de coves i que ens porten fins a l'altra banda de la muntanya. Si tenim temps podem intentar de descobrir tots aquests petits racons que queden ocults, de vegades, entre roques i arbres.
El camí va a sortir a l'altra banda de la serra molt a prop de la Cova Santa. Passarem de sentir-nos envoltats pels barrancs a sentir de nou la llibertat dels espais oberts. Aquí prenem de nou el GR, que va resseguint els cingles de la muntanya i que ens obsequia amb una altra imatge fantàstica d'aquest indret: els gegantins cingles de la Roca dels Caçadors i el Grau de Monsant, que ens queden ja enrere en el camí. En poc menys d'una hora arribem al punt de sortida, on després d'una llarga jornada de camí encara trobarem algun escalador que segueix enfilant-se per les parets.