La creativitat i la innovació també es pot aplicar en camps tan tradicionals com la pastisseria i els dolços de Nadal. Claudi Uñó posa de manifest a Mataró que això és possible, provant gustos i combinacions diferents per sorprendre i alegrar la vida dels seus clients, i alhora convertint els seus productes en estratègies de màrketing. La pastisseria Uñó és també un exemple de l’alt nivell de qualitat que les pastisseries mataronines, tot un referent arreu de Catalunya i que, segons el propi pastisser, podrien convertir-se en un bon element de promoció de ciutat. Tot plegat ho defensa a la secció El Focus, a l’edició d’aquesta setmana de la revista Capgròs.
Quin balanç feu d’una campanya de Nadal que es presentava complicada?
Han baixat les vendes de lots de Nadal per a empreses, però al final ha estat una bona campanya pel que fa a la clientela de sempre. Ens feia patir la venda al detall i s’ha acabat mantenint. És una bona notícia i tot un honor veure com la gent fa l’esforç per comprar el torró malgrat que les coses vagin malament.
I les vendes del Torró d’Autor també han funcionat?
També s’ha mantingut, perquè és un producte que ja compta amb el seu ‘target’ propi. És un torró per regalar, per tenir un detall amb algú que t’aprecies, i que es ven més abans de festes, com un complement als torrons tradicionals. Se’n parla, no passa desapercebut i a més es pot menjar a gust. Tot això és el que volem aconseguir.
Quan va néixer aquest producte, i amb quin objectiu?
Fa 15 anys que vam donar el tret de sortida. Volíem donar alegria i sensació de festa en el torró, que fins llavors eren totalment plans i anaven dins d’una caixa, ben mancats de gràcia. L’objectiu era que tingués volum, i qui millor que un escultor per aconseguir això? Vam anar a buscar en Perecoll i li va encantar la idea. Si no fos pel ell, que s’hi va capficar i em va donar coratge i impuls, potser me’n hauria oblidat. I així seguim fins avui, que ve gent de tota la comarca i de Barcelona a comprar-nos-el.
No només és un producte gastronòmic, també fa la funció de campanya publicitària, de projecció de la ‘marca Uñó’.
Porta una feinada increïble i més d’una vegada he pensat en llançar la tovallola, però després veus que a la gent li agrada, que surt als diaris, que les televisions et truquen... En definitiva, que has emprès un camí que ja no pots abandonar, perquè a través del Torró d’Autor aconsegueixes una projecció mediàtica i et coneixen arreu.
A més, és un exemple de com es pot innovar en un sector tan tradicional com el dolç de Nadal.
Es tracta d’oferir un “més a més”, de donar valor afegit. La pastisseria evoluciona, com tot ofici, i per tant cal treure combinacions i sabors nous. Sempre i quan es pugui fer, ja que ara està molt de moda provar combinacions estrambòtiques per sortir a la televisió i ocupar portades. És un joc una mica perillós, aquí al cap i a la fi tampoc arrisquem tant, preferim fer quelcom que agradi a tothom que no pas a un de sol. Aconseguir gustos que diverteixin la gent però que siguin assumibles. Fujo de posar sals, pebres i altres productes “arriscats” que al final agradaran només a tres o quatre.
La sensació és que Mataró compta amb algunes de les millors pastisseries de Catalunya.
Realment és així, són molt bones. Coneixem gent que ve de Barcelona expressament a comprar les neules de Can Graupera i els torrons de Ca l’Uñó. A Mataró gastronòmicament estem més que bé. De les darreres quatre edicions dels Premis Tastum d’artesania alimentaria, dues han recaigut en pastissers locals. I els mataronins hi entenen molt en aquest àmbit, són exigents i sovint ens comenten les seves experiències amb la pastisseria d’altres ciutats i països.
Quin element caracteritza les pastisseries mataronines perquè tinguin aquesta qualitat?
Treballem amb matèria prima de qualitat i ho fem amb ganes. La il·lusió del pastisser a l’hora de treballar es reflecteix en el producte final. Si t’hi fiques simplement per cobrir l’expedient, com si es tractés d’una feina qualsevol, també s’acaba notant. A Mataró som uns quants pastissers a qui ens agrada la nostra feina, la vivim i intentem sempre treure coses noves. En moments de crisi és el que toca, divertir la gent, il·lusionar-la.
Creus que les pastisseries locals, davant d’aquest panorama, podrien convertir-se en un bon element de promoció de ciutat.
No sóc jo qui ho haig de dir. És l’Ajuntament qui ho ha de veure. Però sí, crec que pot servir per promoure la ciutat i ajudar a atreure gent de fora.
-