500.000 euros és la xifra establerta per aquesta prova pilot, dels pressupostos participatius, una quantitat que és la mateixa que l’Ajuntament tenia com a capacitat d’inversió l’any 2016, quan es va començar a treballar en aquest projecte, però que va ser criticada per alguns grups de l’oposició per ser massa reduïda. “Venim de moltes limitacions pressupostaris a nivell d’ingressos i de despeses”, recorda el regidor de Serveis Centrals, Juan Carlos Jerez. Aquestes limitacions són les que també han forçat el consistori a establir diverses pautes en la primera edició del projecte, com ara que les idees que s’hi podien presentar no fossin de despesa corrent (com ara contractar més personal per a serveis determinats) sinó que se centressin en la inversió.
Tampoc podia ser en projectes que comportés excessius condicionants futurs. “No podíem permetre’ns que les idees guanyadores ens lliguessin de mans i peus en despesa de personal o de contractes durant els propers anys”, apunta Jerez. Altres condicionants establerts eren que un únic projecte no fos tan car que es mengés la resta de propostes (per això s’ha establert un topall màxim de 250.000 euros per cada un) i que no anés en contra de les polítiques municipals prèvies en cada àmbit, a més d’emmarcar-se en les línies estratègiques del projecte Mataró 2022 (les quals, tot sigui dit, són prou àmplies i difuses com per donar cabuda a iniciatives ben diferents).
“No podíem permetre’ns que les idees guanyadores ens lliguessin de mans i peus en despesa de personal o de contractes durant els propers anys”
En la fase de presentació d’idees, oberta a tota la ciutadania, s’ha donat una certa prioritat a la vintena de consells municipals de participació que existeixen a la ciutat, de cara a premiar tot el treball que porten realitzant durant anys. De les 32 propostes que van passar a la fase prèvia a l’actual, 29 provenen d’aquests organismes. En aquesta edició inaugural s’han presentat un total de 148 propostes. Per presentar-les només calia tenir 16 anys, sense necessitat d’estar empadronat a Mataró, i amb l’únic requisit que el projecte proposat no costés més de 250.000 euros.
Durant la primera quinzena de juliol es van sotmetre totes les idees a votacions, i van pasar a la següent ronda aquelles que van superar els 125 suports. El consell de ciutat -format per representants de tots els consells- van escollir les 12 millors propostes, d’un total de 32 que van pasar la validació técnica realitzada pel consistori. El format de votació és similar al d’una cistella de la compra digital: s’hi poden anar sumant projectes fins arribar a un màxim de 500.000. Com que el cost de les propostes finalistes varia molt segons cada cas, hi ha la possibilitat de cumplir amb el topall escollint-ne tan sols dos o a l’altre extrem, triant-ne les més barates, fins a set.
Tot el procés s’ha dut a terme a través d’una nova plataforma digital que va ser originalment desenvolupada pels ajuntaments de Barcelona i de Madrid, i que avui están adoptant altres ajuntaments com el de Mataró. La idea és que aquesta web serveixi per a molts altres projectes participatius de futur.
Les frases de Juan Carlos Jerez
“Venim de moltes limitacions pressupostaris a nivell d’ingressos i de despeses”
“Cal agrair que moltes propostes hagin estat realistes i pràctiques, enlloc d’apostar per projectes singulars”