Vilà: ‘El meu somni és aconseguir un auditori per als melòmans mataronins’

Aquesta temporada de concerts de 2010 és la més ambiciosa de la història del Foment?
Sense desmerèixer les anteriors, però pot ser que sí. El nostre lema d’aquest any és que la programació sigui una carta de presentació de la ciutat i un pol d’atracció per a tota la comarca.

Quin criteri segueix per elaborar la programació?
Intentem comptar amb estils variats, des d’un cert eclecticisme. Sempre ens basem en música clàssica, tot i que no m’agrada gaire aquesta etiqueta. Diguem-li música d’auditori, però donem cabuda al jazz, a les grans simfòniques, a la música tradicional catalana... Toquem de tot perquè tothom pugui gaudir de la música al Foment.

Sorprenen enguany noms estel·lars com el Cor de Cambra del Palau.
Serà un dels primers grans concerts que portarem aquesta temporada, amb la idea de reivindicar el nom del Palau després de tot el que ha passat (amb l’afer Millet). És un dels recitals que farem al Monumental. Ens han assegurat que pel març ja s’hauran acabat les obres i estarà reobert. Sinó ja em veig tornant a ampliar l’escenari del Foment!

I el cas de Gilles Apap? És potser un dels artistes més mediàtics que heu tingut.
Personalment no el coneixia. L’hem pogut contractar gràcies al treball en xarxa que fem amb diferents auditoris de Catalunya, gràcies a la col·laboració de la Generalitat. Quan li ho vaig comentar a Joan Vives (musicòleg mataroní, locutor de Catalunya Música) em va respondre: “Però Antoni, tu saps a qui estàs portant?”. Ràpidament el vaig buscar i és realment impressionant. Però també voldria destacar el Trio Kandinsky, o la Simfònica de cobla i corda... Són noms que passen sovint per l’Auditori de Barcelona o el Palau de la Música.

Manteniu l’aposta per la sarsuela, que és un èxit rotund.
Hi ha molta tradició en aquest gènere a Mataró. Fa molts anys, a l’antic Teatre Clavé, hi venien les millors veus del moment, s’hi representaven les grans obres de sarsuela, però durant molt de temps no se’n va programar més. A Barcelona, de fet, només se’n fan cicles puntuals. Aquí en programem prop d’una desena cada any, i sempre s’omple perquè hi ha molta afició. El que estem intentant ara és introduir altres gèneres, com l’òpera, dins d’aquest cicle, per intentar arrossegar el seu públic habitual a altres músiques.

Com és que en un any de crisi us llenceu a fer una programació tan ambiciosa?
Sembla una paradoxa, és veritat, però en els darrers anys hem comptat amb molt de suport de l’IMAC i també de la Generalitat, a través de diverses línies d’ajudes, suport i treball en xarxa. Des de fa tres temporades l’Ajuntament ens reconeix com el programador oficial de música clàssica i d’auditori de la ciutat, així ens presentem davant la Generalitat. Tot plegat fa que puguem tenir una programació de molt bon nivell.

La col·laboració privada, però, segueix sent fonamental.
Sense la col·laboració d’una sèrie d’entitats, firmes i particulars que han cregut en aquest projecte, els vuit anys que portem de concerts al Foment no haurien estat possibles. Aquest esforç que fem per oferir una programació de qualitat reclama que la societat civil s’impliqui, ho reconegui i ho valori. Ara que estem en època de crisi, i segurament algun dels nostres patrocinadors s’haurà de donar de baixa, vull fer una crida perquè noves entitats i firmes, petites o grans, se sumin a aquest projecte i se’l puguin fer seu. Recordo que el Foment no té afany de lucre, al contrari, sovint els concerts només ens donen per cobrir costos i prou.

Un dels temes que més us frustra és la resposta del públic, que no està a l’alçada de l’oferta.
En moltes cites és massa minso. Des d’aquí també vull fer una crida al públic melòman de casa nostra, que sabem que n’hi ha molt, perquè vinguin a gaudir de les nostres propostes, que reitero que no tenen res a envejar a les grans sales barcelonines. És cert que el Foment no s’assembla gaire al Palau o a l’Auditori, no té pas el mateix ambient, però aquesta mancança la cobrim amb il·lusió per portar grans intèrprets. I quan s’apaguen les llums, el que sona val molt la pena i et fa oblidar que el teatre potser no reuneix totes les condicions.

Al Foment li cal una bona reforma.
Sí, però a nosaltres ens és impossible, la inversió necessària és massa elevada. Estem contínuament en converses amb les institucions per avançar en aquest sentit, però és difícil. Després d’haver-me implicat tant en la música a la ciutat, el meu gran somni seria aconseguir que la ciutat i els seus melòmans comptessin amb un auditori en condicions. I si aquest pogués ser el Foment Mataroní, encara millor.

És increïble que a Mataró no disposem d’un auditori de veritat.
I tant, sobretot quan veiem els auditoris que tenen a Sabadell, Terrassa, el Vendrell, Granollers... En tots ells s’hi impliquen les institucions i les empreses i el públic sempre respon. A Mataró ens passa quelcom estrany.

I malgrat el dèficit de públic i les necessàries reformes, cada temporada de concerts és més àmplia que l’anterior.
A vegades m’han dit que el millor seria reduir l’oferta, fer menys concerts. Però cada any que passa rebem més ofertes de grans grups que volen tocar a la temporada del Foment. S’assabenten del que fem i s’hi volen sumar. Tinc la sensació que ens valoren més des de fora que no des de casa nostra