Des de fa un any aproximadament la Ponència d'Hisenda ha estat estudiant les possibilitats de tractament informàtic d'una bona part de l'Administració Municipal, especialment aquella que fa referència als aspectes econòmics i financers. Era el 6 d'octubre de 1980 i l'aleshores regidor d'Hisenda Manel Mas ho tenia clar: calia amb urgència informatitzar l'ajuntament, posseint el personal tècnic adequat i, evidentment, les màquines adequades. L'escrit del que seria alcalde de la ciutat deixava entendre la necessitat de seguir un procés innovador. El regidor Manel Mas i l'alcalde Majó van donar suport a un procés que es desenvolupava en un context tecnològic àrid i desconegut, explica l'aleshores cap del Departament d'Estadística Municipal, Josep Molsosa, que ha estat treballant intensament en els darrers mesos per recopilar informació del naixement de la criatura, fa vint-i.cinc anys.
Dit i fet. Tres dies després Crònica de Mataró publicava l'anunci de la convocatòria de la plaça de tècnic d'organització i informàtica, que acabaria recaient en Pep Molsosa. Després d'informes tècnics i gestions del govern, en poc menys de quatre mesos el ple municipal aprovava contractar a l'empresa Secoinsa un equip 40/1 en règim de lloguer, per tant, de proves-, a més d'un paquet de programes Sigma.
Així, el dia de Sant Jordi del 1981, l'ordinador entrava a l'ajuntament. La computadora començava a funcionar al cap de dues setmanes. El món digital havia entrat al consistori mataroní. Estarem controlats, ironitzava Manuel Cusachs a El Maresme. L'ajuntament ara es compra un cervell electrònic dels que ha vist a les pel·lícules i ens explica que serà tan pràctic i que donarà dades molt interessants. [...] De tota manera, regidors il·lusionats, si tan seriosament us preneu l'invent i el dia que necessiteu alguna dada sobre mi s'us espatlla el cervell electrònic, us deixo el meu número de telèfon i jo mateix us donaré la informació, deia Manuel Cuyàs amb un punt d'incredulitat i crítica.
Sigui com sigui, el cervell electrònic, gros com dues neveres d'ara, es va anar implantant i la seva presència va començar a ser habitual. El regidor Manel Mas recorda perfectament aquells dies: Ens trobàvem que tot es feia a mà i al mercat hi havia eines molt més ràpides i econòmiques. Al principi va ser una revolució i al mateix temps una bogeria.
Com no, l'ordinador i les gravadores aviat van començar a treure fum. A més de Molsosa, l'equip humà es va completar amb Maria Bosch, Jordi Grau i Xavier Esquerra. I és que una sola computadora donava molta feina a un bon grapat de gent, com quan el juny del 1981 es van haver de tirar 750 metres de cable per fer la demostració de l'aparell a la Fira del Parc Central. Tot era laboriós, i les notificacions feien anar de bòlit la impressora. Tirar 35.000 notificacions suposava entre 25 i 30 hores de feina i moltes nits l'equip no parava. Posant-les una darrera l'altra es podria haver fet un caminet de vuit quilòmetres!, recorda Molsosa.
El primer padró informàtic
La primera prova de foc va arribar a l'inici del 1982, quan l'ajuntament va engegar la campanya Estàs ben empadronat?. Més de cinc mil persones fins i tot en Pellofa- van acostar-se a les dependències de l'ajuntament per veure el seu nom a la pantalla del nou inquilí del consistori i verificar el seu empadronament. D'altra banda, les campanyes de sensibilització es van intensificar, també pels mateixos funcionaris. D'una manera molt senzilla podeu redactar el text que vulgueu a qualsevulla pantalla i trametre la informació a la persona o persones que desitgeu, expressava una comunicació del departament d'informàtica a la resta de departaments municipals.
L'objectiu, segons Pep Molsosa, era que la ciutadania comencés a confiar en les noves eines: Vam definir les estratègies possibles i vam portar un procés amb gran rigor i transparència, evitant solucions fàcils o conservadores. Calia que la ciutadania confiés en aquesta eina i que les dades que es donaven eren confidencials.
L'ordinador, un company' més
No és cap secret que els ordinadors han seguit una trajectòria fulgurant i, avui en dia, formen part de la vida diària de cada ciutadà. Com no, també de la burocràcia municipal. Enguany és el Servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions el responsable de la informàtica de l'ajuntament de Mataró, a través de les seves quatre seccions. Un total de catorze persones es fan càrrec dels sis-cents ordinadors personals que utilitzen els diferents treballadors municipals. Connectats a través d'una xarxa corporativa poden fer ús de totes les eines i serveis que l'Ajuntament ha habilitat. A més, hi ha també disponibles cent terminals d'accés públic a internet.
Així, al llarg dels anys la maquinària municipal ha anat creixent amb la utilització del programari lliure i connectant els edificis importants de l'ajuntament a la xarxa de fibra òptica. La important millora que ha suposat la implantació de la informàtica en la gestió i eficiència dels processos interns de treball ha estat molt important. Hem reduït temps, paper i hem millorat en tots els sentits, es destaca des del Servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions.
Però, si en la vida quotidiana la informàtica ja ofereix escenes curioses, a gran escala no tot són flors i violes. És el cas de la nit del 14 de desembre del 2001, quan s'havia programat una aturada de sistemes per fer l'actualització a l'euro. Aquella nit el personal de l'Ajuntament i de les dues empreses proveïdores estaven convocats a treballar conjuntament, en una jornada que es preveia àrdua. Per culpa de les nevades que es van produir arreu del país, molts dels treballadors procedents en alguns casos de Sabadell i Terrassa- es van haver de quedar a la Casa Gran mataronina. Després d'una nit de feina, notícies i mòbils, i encara que fos de matinada, van poder tornar a casa.
Amb tot, incidents i històries anecdòtiques a banda, l'Ajuntament de Mataró cavalca cap a la implantació plena i decidida de la informàtica a tots nivells. L'adaptació exigent als nous programes i la voluntat d'eficiència i eficàcia segueixen sent els objectius principals. No només de cara al ciutadà, ja que, com recorda l'expert en gestió pública Shel Holtz, sovint les organitzacions inverteixen muntanyes de diners en comunicació externa, mentre que la comunicació entre els treballadors és inexistent.
Llegeix els complements: "Una revolució galopant"
De la nevera' a la e-democràcia
Aspecte del primer ordinador que va adquirir l'Ajuntament.