Fer mirar l’arquitectura. Aquesta és la intenció dels arquitectes Josep Muñoz i Manel Recio amb la intervenció que han dut a terme a diferents indrets de Mataró. A través d’unes banderoles penjades en diferents punts de la ciutat, aquests dos arquitectes volen posar de manifest les influències arquitectòniques d’alguns dels edificis rellevants de la ciutat. Aquesta acció, que es pot veure des del passat mes de gener i fins a finals de març, forma part del projecte Itineraris. Un recorregut per les arquitectures de referència a Mataró, amb el qual Muñoz i Recio van guanyar la Beca Mataró que s’atorgava a Can Xalant.
El treball presentat per aquests dos arquitectes mataronins pretén buscar les obres i arquitectes que han servit de referència pels edificis construïts a Mataró. Per això, els autors han buscat en una sèrie d’edificis locals formes i estructures inspirades o ‘copiades’ d’obres referents de l’arquitectura mundial. Després d’uns mesos d’investigació, la segona fase del treball porta tota aquest treball al carrer. En concret, s’han instal•lat 12 banderoles en 12 indrets diferents de la ciutat, corresponents a la ubicació de 12 dels edificis analitzats. Cada banderola mostra una fotografia de l’edifici mataroní i la construcció que li ha servit d’inspiració. “Intentem fer emergir l’arquitectura, fer-la pròxima, que la gent se la miri”, expliquen els autors del treball.
En la memòria que Muñoz i Recio van presentar a la Beca Mataró ja hi queden recollits alguns exemples. Així, per exemple, davant de Valldemia una banderola mostra la seva semblança amb el convent de la Tourette que Le Corbusier va projectar a Lyon; una altra banderola mostra les similituds en l’escola Rocafonda i el de l’Ajuntament de Logroño, o entre les torres del TecnoCampus i el cementiri de San Cataldo de Módena. La resta de banderoles s’han ubicat al GEM, l’institut Damià Campeny, la comissaria de la Policia Nacional; habitatges de la plaça d’Espanya, del carrer de Miquel Biada, de la ronda de Miguel de Cervantes i de l’avinguda del Perú; un edifici d’oficines de La Rambla; o l’Hotel Ibis.
Copiar per trobar el propi llenguatge
Aquests dos arquitectes expliquen que la intenció no és pas la de denunciar cap plagi o còpia. “No és res dolent, de fet tots els arquitectes ho han fet. Forma part de l’ofici: anar copiant dibuixos i plànols fins que trobes el teu propi llenguatge arquitectònic”, explica Josep Muñoz, que remarca que fins els grans arquitectes tenen les seves pròpies referències.
Amb aquesta intervenció, a més, els dos arquitectes conviden també a reflexionar sobre els canvis arquitectònics derivats del boom immobiliari. “Abans del boom hi havia ofici, se sabia entendre la ciutat, la gent, l’arquitectura. Però llavors hi va haver un canvi de xip i es va abandonar la persona. Van començar a proliferar els edificis singulars i es va perdre la visió de ciutat. Aquest es recordarà com un període orfe d’arquitectura”, explica Muñoz.
Edifici de la Ronda Cervantes