Que us ha dut a obrir una galeria d’art en una ciutat on aquest sector sembla mort?
Tant a mi com a en Daniel (Cabrera, co-gestor de la galeria) ens agrada molt l’art, ens apassiona. Després de fer un petit estudi de mercat, vam veure que a Mataró no hi havia galeries, així que vam decidir llençar-nos-hi. Per què no ho podíem intentar?
I quin és el vostre objectiu?
No som una ONG, també hi ha una part de negoci, però el nostre gran objectiu és donar suport a l’artista de Mataró, perquè a la ciutat hi ha molt poques parets on exposar. És la nostra primera experiència en aquest camp, és possible que ens manquin coneixements encara, però tenim tota la il·lusió del món. Sense ella, donar per fet que acabes fracassant, encara que tinguis tots els coneixements. I una altra cosa que volem aconseguir és projectar els artistes de Mataró fora de la ciutat. No es coneix prou els artistes locals. Volem que la cultura mataronina traspassi la frontera de la Laia l’Arquera. Som ambiciosos potser pequem una mica d’idealistes, però això és el que ens agradaria aconseguir.
Fa 25 o 30 anys hi havia un munt de galeries a la ciutat, i ara n’estem orfes.
Hi va haver molta especulació, i molts negocis van pensar que podien créixer exponencialment, pensant que tindrien molt de benefici sense controlar la despesa. I al final tot se’n va acabar anant en orris. Està clar que si teníem 25 galeries i ara no n’hi ha cap, alguna cosa hem fet malament.
Quina programació teniu prevista?
Cada tres setmanes farem noves exposicions. Tenim la programació tancada fins al mes de gener. La veritat és que tots els artistes de la ciutat amb la que hem parlat ens han donat molt de suport. A un artista que vulgui exposar li garanteixes que t’ocuparàs de tot, que la seva única feina serà pintar, i per això funciona.
I quines perspectives de futur teniu?
Volem ser una taca d’oli, expandir-nos poc a poc. I que apareguin més galeries d’art a la ciutat. El nostre objectiu no és competir, sinó compartir. Si tenim una altra sala al costat de la nostra, això ens farà millor i promourà que l’artista tregui el millor que té a dins. Si a Mataró apareixen 20 galeries, com fa un parell de dècades, doncs fantàstic, perquè comptem amb molts més de 20 pintors a la ciutat. El problema és que aquí a Mataró sempre ens hem aixafat els uns als altres, mai hi ha hagut una actitud gremial. Penso que alguns pintors de Mataró que coneixem no han pogut viure de la pintura, tal i com haurien merescut, perquè la manca d'aquesta actitud gremial va impedir que hi hagués un entramat de galeries potent.
La ciutat té prous clients potencials per veure renéixer el negoci de les galeries d’art?
Nosaltres estem convençuts que sí. Molts mataronins van a comprar a galeries de fora perquè aquí no n’hi ha. Si comencem a donar preponderància als espais d’art, la gent acabarà venint i el sector tornarà a tirar endavant.
-