Miguel Guillén, autor de I si Cristòfor Colom va ser (també) mataroní?

Miguel Guillén Burguillos

Què voten els rics i què voten els pobres a Mataró?

El politòleg Miguel Guillén analitza els resultats de les darreres eleccions municipals i la correlació entre renda i vot dels diferents barris

En funció dels diners que guanyem, participem i votem a partits diferents

Què votem els mataronins en funció de la nostra renda? O en altres paraules, seguint el títol d’aquest article: què voten els rics i què voten els pobres a Mataró? Si analitzem les dades per mesa electoral de les darreres eleccions municipals del passat 28 de maig, junt amb les dades de renda mitjana (també les tenim per mesa electoral) del 2020 publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), podrem extreure algunes conclusions interessants. Intentaré explicar-les a continuació.

En primer lloc, crec que interessa saber si hi ha diferències en els percentatges de participació atenent a la renda. I com podem intuir, sí que n’hi ha. Si calculem el coeficient de correlació de Pearson entre la variable participació (el percentatge a cada mesa electoral) amb la renda neta mitjana per persona (els euros que guanya anualment cada persona a cada mesa electoral), el coeficient és d’un 0,696. Com més s’apropi a 1 aquest coeficient (o a -1, si la relació és negativa), voldrà dir que més alta serà l’associació entre ambdues variables, és a dir, en aquest cas, com més s’apropi a 1 el coeficient, més alta serà la participació si és més alta la renda. I com podem veure, un coeficient que arriba pràcticament a 0,7 ens indica que, efectivament, hi ha una relació positiva força elevada entre el fet de guanyar més diners i anar a votar. Si calculem la mitjana de la participació en les deu meses amb renda més alta de Mataró, veurem que el percentatge és d’un 56,12%, mentre que en les deu meses amb renda més baixa aquest disminueix fins al 44,38%. És a dir, els mataronins més rics presenten una participació gairebé dotze punts més alta que la dels mataronins més pobres. Una dada: a la mesa amb una renda més alta (a l’aula de la Residència Sant Josep), vota un 60% dels seus electors, mentre que a que té una renda més baixa (al Centre Cívic de Rocafonda-El Palau), hi vota un 46%.

 

Pel que fa al vot als diferents partits polítics, també trobem diferències significatives per renda. El coeficient de correlació més significatiu el trobem en el cas del PSC, amb un -0,855. Això vol dir que hi ha una correlació molt significativa (s’apropa molt a -1), negativa en aquest cas, entre tenir menys renda i votar el PSC. En altres paraules: els mataronins que guanyen menys diners voten més a aquest partit. En el cas de Vox, hi ha un coeficient de -0,702, és a dir, passa una cosa similar al que ocorre amb el PSC, i en el cas del PP (amb un comportament també similar), aquest ja baixa fins al -0,619, però la dada és també prou significativa.

Entre els que presenten correlacions significatives positives, en el cas de Junts i ERC trobem una correlació pràcticament calcada, que arriba fins a 0,844 en el cas dels primers i a 0,839 en el cas dels segons. És a dir, hi ha una correlació positiva significativa entre guanyar més diners i votar un d’aquests dos partits. També trobem una correlació positiva significativa en el cas de la CUP (0,685), Mataró ens Mou (0,625), i més baixa en el cas del FNC (0,480).

En el cas d’En Comú Podem, la correlació entre renda i vot no és significativa (0,107), una dada similar a la que trobem entre les persones que decideixen votar en blanc (0,195). Que guanyis més o menys diners sembla que no té una relació en aquests dos casos.

 

Si ens fixem en els gràfics de dispersió que presenten els casos del PSC i ERC, els dos partits més votats i que a la vegada presenten correlacions significatives contràries, podrem observar clarament això que he comentat:

 

 

En conclusió, podem observar com, en funció dels diners que guanyem, participem i votem a partits diferents. Segons les dades analitzades, corresponents a les darreres eleccions municipals (maig de 2023) i la renda neta mitjana per persona (2020), els mataronins amb més renda participen molt més en aquests comicis que no pas els de menys renda, i a l’hora de votar, trien també opcions diferents. Mentre que aquells que guanyen més diners opten per Junts, ERC, o fins i tot la CUP, els que guanyen menys diners voten principalment al PSC, Vox o el PP.