Xavier Alarcón guanya el Premi Iluro amb el primer monogràfic sobre el castell de Mataró

Xavier Alarcón guanya el Premi Iluro amb el primer monogràfic sobre el castell de Mataró

Alarcón ha recollit les nissagues dels senyors feudals del castell a través de quatre segles i s’endú el certamen per primer cop

El castell de Mataró, que s’alçava a la zona de Mata i els seus propietaris són la matèria d’estudi del treball que ha valgut a Xavier Alarcón el seu primer Premi Iluro. La 64 convocatòria del premi va premiar també amb un accèssit un treball de Ramon Coll sobre la Cova de les Encantades de Montcabrer. Dos dels quatre aspirants, doncs, se’n van anar a casa amb un premi.

El Premi Iluro 2022 és per un  treball que porta per títol ‘Història del castell de Mataró i dels seus senyors feudals. Estudi  dels vincles familiars i de vassallatge de les nissagues propietàries del castell mataroní  (1031-1419)’, obra de Xavier Alarcón i Campdepadrós. És una monografia que  compila, al llarg de gairebé quatre segles, la història del castell. Destaca per les seves  aportacions documentals, per sistematitzar les dades conegudes i per ser la primera  monografia dedicada al castell.

Xavier Alarcón, en primer terme amb Ramon Coll al darrera

 

L’accèssit al Premi Iluro 2022, El santuari ibèric de la cova de Les Encantades del  Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona), de l’arqueòleg premianenc Ramon Coll  Monteagudo, fa una detallada i exhaustiva anàlisi de les excavacions dutes a terme durant  dècades i dels materials arqueològics localitzats d’aquesta cova-santuari ibèrica ubicada a  la falda del Montcabrer. 

Presentació del llibre de Joan Giménez  

L’acte de proclamació del veredicte es va iniciar amb la presentació de l’obra guardonada  amb el Premi Iluro 2021, ‘El primer franquisme a Mataró (1939-1950)’, de Joan Giménez i  Blasco, publicada com a número 86 de la col·lecció Premi Iluro, que obre una panoràmica  molt completa i una visió ampla de la societat mataronina de la postguerra en tots els seus  àmbits (social, polític, econòmic, cultural...), buscant també una perspectiva de gènere. És  un text d’indubtable interès històric, metodològicament rigorós, molt ben documentat, ben  escrit i de lectura amena. L’obra complementa la que va guanyar el Premi Iluro 2018 amb el  títol Mataró 1936-1945, de la revolució a la repressió. 

La presentació de Joan Giménez

 

Enguany, la publicació i presentació del treball guanyador de l’any passat s’emmarca amb  l’exposició El Premi Iluro: Mataró a la dècada dels quaranta, que es podrà visitar a l’Espai  Expositiu de la planta baixa de l’Ateneu de la Fundació Iluro fins al diumenge 27 de  novembre, i que ha estat comissariada per Conxi Duro. Exposa fotografies, documents i altres materials procedents de l’Arxiu Comarcal del  Maresme, del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, de la Col·lecció Mataró de la  Fundació Iluro i de préstecs de particulars, com ara documents on es poden veure els segells  de la censura o l’original de Santi Estrany que va il·lustrar el programa de les Santes del  1939, cedits, respectivament, pels Srs. Eduard Barceló i Joan Calbo. 

A l’exposició hi destaca, com a document excepcional, la projecció de la pel·lícula Fiestas  de Las Santas de Mataró en el año de la Victoria, rodada a Mataró el 1939, pocs mesos  després d’acabada la Guerra Civil, que és propietat del MASMM i, per raons de  conservació, està dipositada a la Filmoteca de Catalunya.

A més a més, l’exposició es complementa amb dues activitats: una sessió o taller obert  d’identificació de fotografies, el dimecres 23 de novembre, que serà conduït per Conxi  Duro, i una xerrada-col·loqui conduït per Joan Giménez i Blasco el dijous 24 de novembre.