L’escalada ha estat sempre una de les seves grans passions. “Ja de ben petit m’enfilava a tot arreu”, recorda Xavier Safont-Tria. De camí a Òrrius, als murs de Céllecs -escola de la majoria de grimpadors de la comarca- el candidat de la CUP a l’Ajuntament de Mataró lamenta que gairebé no disposa de temps per practicar el seu esport preferit. “Amb la política i el fill petit, ja se sap”. Per a Safont-Tria (Mataró, 1969), l’escalada va més enllà del simple esbarjo per esdevenir “una escola de formació personal”. “Sortir en colla a la muntanya, dormir a terra fent vivac, compartir el menjar, ajudar els companys, ser capaç de prendre decisions en els moments importants... t’ensenya tot això i molt més”. I també ajuda a adquirir consciència ecològica i de país. “Tots els que fem muntanya estimem el nostre medi i la nostra terra”. Un seguit de valors que Safont-Tria, pagès de professió, no dubta a traslladar a les seves conviccions polítiques.
Armat amb cordes i mosquetons, en el primer contacte amb la paret vertical de Céllecs després de mesos d’inactivitat, el regidor independentista nota que ha trobat molt a faltar l’escalada. “Pitu, aquest estiu ens hi hem de posar de nou!”, li diu al seu company d’aventures. Safont-Tria torna a tenir moltes ganes de grimpar. Escalar posicions també és el gran objectiu de la CUP per al proper 22 de maig. Després d’aconseguir representació institucional a les passades eleccions, ara assumeixen el repte d’arribar als 2 o fins i tot 3 regidors. “Fa quatre anys molts ciutadans ens va votar sense tenir-ho del tot clar, a l’expectativa de veure què faríem, i ara s’han convençut que som molt necessaris”, assegura Safont. Agafa embranzida, com si estigués a punt de saltar a la paret rocosa, i defineix d’una tacada tots els trets identitaris de la CUP, un pack ideat per destacar entre la multitud de productes de les prestatgeries del supermercat electoral. “Som una garantia de veu crítica en el sí de l’Ajuntament, a favor de les classes populars i de la independència dels Països Catalans, davant d’una esquerra institucional clàssica que ha perdut la ideologia i els referents polítics i ja no sap ni a qui està defensant”.
Durant aquests quatre anys de legislatura, Safont defensa que han plantejat “alternatives sòlides i realistes” en àmbits com els drets laborals, l’urbanisme o les energies alternatives. Propostes sortides de la política de base, que segons ell segueixen sent el pal de paller de la CUP. “Malgrat estar presents en l’àmbit institucional, el carrer és el que segueix manant, això ho tenim claríssim”. Tot plegat ha produït una “certa irritació” en el govern municipal. “No estaven acostumats a papers com el nostre, ja que portaven molts anys sense ningú que els cantés la canya”. Especialment en afers com el de Can Fàbregas, l’executiu “ha volgut traslladar tots els mals de la ciutat a la CUP per treure’s les culpes de sobre”. Des de la CUP confien, en tot cas, que la massa de votants veurà ha anat “molt més enllà”, de la polèmica a l’entorn del futur Corte Inglés.
El candidat de la formació preveu unes eleccions “molt obertes”. “Tothom està molt cansat del tripartit, però CiU com a alternativa tampoc és cap garantia de millora”. Safont augura que si la CUP suma més regidors serà capaç de “condicionar el futur govern municipal”. Malgrat tot, són conscients que probablement repetiran a l’oposició, i de fet tampoc és una perspectiva que els desagradi. “Ara per ara ens hi sentim molt més còmodes, exercint pressió al govern”, reconeix Safont, que carrega amb ganes contra la nova coalició integrada per ERC, Rcat i Junts decidim, rivals en la disputa pel vot independentista. “ERC es defineix com l’independentisme útil, però en realitat només ha estat útil per al PSC, i Junts Decidim no és res més que unes sigles inventades”, resol, en el moment més pamfletari de la conversa. Per contra, presenta la CUP com la formació hereva “de la mobilització i el discurs independentista dels darrers 30 anys”, i capacitada per “començar a construir una alternativa d’alliberament nacional des dels municipis”.
Safont-Tria ja ha baixat el mur de Céllecs –bufar i fer ampolles per a ell-, i amb el seu amic Pitu Santana comencen a enrotllar la corda i a guardar la resta del material a la motxilla, però això no li impedeix seguir enllaçant proclames amb agilitat. Una facilitat d’oratòria adquirida per la seva llarga experiència en la militància política, que es remunta a quan tenia 16 anys i ja formava part d’un sindicat d’estudiants. “Sempre he tingut el neguit per voler canviar les coses, des de la política de carrer, la militància independentista o des d’Unió de Pagesos”. Malgrat tot, assegura que “mai havia somiat ni desitjat fer de regidor”. Per això, assegura que s’ho ha pensat “moltíssim” abans de decidir tornar-se a presentar, i té clar que el seu pas per la política institucional serà temporal. “A més de fer de regidor, sóc pagès i pare de família, i als fills se’ls ha de dedicar el temps que es mereixen perquè són el més gran que hi ha a la vida”.
-