El primer que em va venir al cap va ser el somriure; sempre en va tenir un, per nosaltres. El director de Primavera per la Pau, Genís Mayola, va conèixer la notícia de la mort de Miquel Martí i Pol a les quatre de la tarda, quan estava fent classe a l'escola GEM. Mayola el coneixia des de fa una vintena d'anys i se sentia estretament vinculat a ell: És la pèrdua d'un amic personal i de tota la coral. Però que quedi clar que no és cap mèrit ser amic seu perquè devia ser la persona amb més amics per metre quadrat de tot Catalunya.
Al músic mataroní li venen al cap molts moments que va poder compartir amb el poeta de Roda de Ter. El primer va ser quan el va anar a veure a Roda de Ter per presentar-li la primera cançó que havia musicat d’ell, Diré la pau, un tema que s’ha convertit en un clàssic de la coral: “Era un dia que estava molt fotut de veu i a més a més em feia molta vergonya anar-li a ensenyar el que havia fet, però em va semblar que era una qüestió d’honradesa presentar-li les seves cançons”. El director de Primavera per la Pau explica que recordarà sempre la rebuda del poeta, amb un somriure ample i obert que li deia que no es preocupés per res: “Va dir que havia trobat la músic perfecte per les seves paraules”. Després del vist-i-plau, un dia Primavera per la Pau va impovisar un concert a la plaça del poble per ensenyar a tots els conciutadans de Martí i Pol com sonava la cançó: “Va ser un acte magnífic, amb la presència d’en miquel i la Montserrat”. Les imatges d’aquell concert, precisament, es poden veure a l’exposició de fotografies a l’exposició de primavera a Sant Josep.
El contacte es va anar ampliant a base d’un homenatge que Mayola li va dedicar personalment a Cornudella –recuperant la seva faceta de cantautor que havia explorat durant els anys 70– i d’una visita que va efectuar el1992 a Roda de Ter mateix amb un grup d’alumnes del GEM junt amb qui va presentar la versió musical del seu poema Mare, si fos mariner. Altres vegades Mayola havia tornat a veure Martí i Pol a presentar-li Salveu-me els ulls i Metamorfosi 1.
L’últim cop que Mayola l’havia vist va ser a Mataró, quan se li va donar el premi Laureà Mela, el juliol de l’any passat. Mayola també ha tingut paraules d’agraïment per la dona del poeta, Montserrat, que va propiciar la presència de Primavera per la Pau en diferents concerts en què es reconeixia la tasca del seu marit.
“Se’ns van perdent els referents” ha lamentat Mayola en referència a la mort, ara fa un any, d’Índio Juan, un rapsode argentí que s’havia convertit en l’altra gran referent de la Coral: “Són dos persones que havien ajudat molt a la coral, per la seva actitud davant de la vida i del món”. Aquest matí, a les 9, Mayola ha volgut aprofitar la crida a les classes per recordar als alumnes del GEM qui era el poeta de Roda de Ter i deixar-los sentir un trosset de Mare, si fos mariner.
