Mima Sans, membre del Grup de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers (GRAMC), va protagonitzar dilluns a la nit al Casal de Sant Josep una xerrada que portava per títol La immigració: una realitat o un problema? Respostes personals i col·lectives davant un nou repte. El GRAMC és una organització que actua en diversos punts de Catalunya en pro de la integració dels immigrants.
Sans, en la línia de desfer tòpics, va introduir una idea novedosa: "Els primers que ens hem d'intregrar som nosaltres, en aquesta nova situació, no ells. Hem d'estar disposats a pair les innovacions i ser protagonistes de les transformacions". Segons Sans, aquella idea que Catalunya és una terra d'acollida pot arribar a ser "tramposa" perquè la cultura té un caràcter dinàmic de per sí: "Perdrem mitjons pel camí però en guanyarem d'altres; o sabates, o mitges", va assegurar.
Segons Sans, cada immigrant és diferent, tot i que entén que no és possible demanar l'individualització de les polítiques d'immigració. I va demanar que es deixi de parlar de segona generació d'immigrants: "Només hi ha una generació d'immigrants, els fills ja són d'aquí. I només ho seran plenament en la mesura en que nosaltres ho vulguem". En aquest sentit, la conferenciant va apuntar que la sorpresa de la gent quan es troba un infant parlant un perfecte català no hi ajuda gens: "Els estem posant un mirall i dient que no són d'aquí", va comentar.
Sans, en tant que voluntària d'una associació, també es va referir al paper que haurien de tenir els membres d'aquestes entitats dins les polítiques d'immigració: "Estic tipa i farta de fer de voluntària en coses que no hauríem de fer nosaltres, com per exemple alfabetitzar". Segons la conferenciant la solució seria que els voluntaris es dediquessin a les tasques de tipus més afectiu i exgir als poders polítics que es facin càrrec de les altres necessitats.
L'acte el va organitzar la delegació maresmenca de l'entitat Justícia i Pau i hi van assistir una vintena de persones.
