L’historiador i crític d’art Francesc Miralles va parlar dijous passat a la seu de la col·lecció Bassat sobre el funcionament de la compra-venta d’obres d’art. Miralles va participar en el cicle de xerrades ‘Els dijous a la Nau Gaudí. Després de repassar la història de l’art dels últims segles i explicar com les cases de subhastes, els marxants i les galeries han gestionat la compra-venda d’obres artístiques a partir del segle XVIII, Miralles va anar desgranant el creixent divorci entre valor artístic i preu econòmic de les obres d’art.
Miralles va explicar que la independència econòmica dels artistes va germinar en una nova temàtica a les obres d’art i amb una certa llibertat per part dels pintors que podien triar la temàtica de les seves obres. Aquestes novetats van portar aparellades les obres de petit format i un increment ingent del nombre de peces d’art. Van ser aquests fets els que van transformar el món de l’art, creant la necessitat de donar sortida a la gran quantitat d’obres que s’havien produït i de permetre la supervivència dels artistes que les havien creat. Es va generar un nou fet econòmic al voltant de la creació i la producció artístic, fent aparèixer les subhastes, els marxants i les galeries.
Després de la Segona Guerra Mundial, va destacar Miralles, l’escenari artístic pren un nou i definitiu rumb, amb el relleu de París com a capital artística del món, a favor de Nova York. Miralles va dir que “de la mateixa manera que hi va haver un Pla Marshall per rehabilitar la economia europea, hi va haver un Pla Marshall cultural per imposar la cultura nord americana a Europa i al món”, sovint, de manera aliena al valor estètic de les obres d’art, la qual cosa “portarà a la disbauxa actual”.
Segons Miralles, “ara es venen marques, ja no es venen obres d’art” i va il•lustrar aquesta reflexió amb diversos exemples, com l’art d’Andy Warhol o l’interès de la Col•lecció Saatchi per impulsar la carrera d’artistes com en Damien Hirst, un dels més cotitzats al panorama artístic actual, que compta fins i tot amb un equip de més de 140 persones que es dediquen a produir obres amb la seva signatura “creant productes comercials, el que és igual a una degradació del concepte cultural”. Ha explicat que és així com “la marca supleix el judici crític” alhora que la figura desprestigiada de l’intel•lectual “ha perdut la seva credibilitat ètica”. El crític d’art va acabar la seva conferència comentant que si l’art local no és cotitza igual que el de d’altres parts del món és degut a que “no hi ha un entramat econòmic al darrera”.
-