De la mateixa manera que la resta d’elements i ingredients de la Festa Major, la interpretació de la Missa de les Santes també presenta aquest any un asterisc ben gros. Senyal d’excepcionalitat causada, sí. Però també un signe topogràfic que demana atenció: que assenyala que alguna cosa passa. En el marc de l’Ofici de les Santes, el dia 27 a les 10 a Santa Maria, Mataró tornarà a sentir la interpretació de la Missa de Glòria de Mossèn Blanch, amb els seus tons operístics, la seva cadència i ritualitat, des del Kyrie a l’Agnus. Tornarà a sonar una peça única, al lloc i a l’hora que li pertoca, sí. Però amb un com diferent que fa col·lidir en aquest 2021 dos sentiments que se suposa contraposats. La Missa d’aquest any es recupera amb il·lusió però la manera com s’interpretarà ha generat al seu voltant un nus de mala maror que pot costar temps de desembullar.
La Missa de les Santes aquest any s’interpreta amb una orquestra i cor reduïts, sota la batuta de Francesc Cortés. L’Administració de les Santes va decidir que feia prevaldre la recuperació (no repetir el buit del 2020, quan només un fragment en veu de Josep Fadó va rememorar la Missa cantada) i que interpretant les restriccions vigents i les dificultats de la seva preparació i assajos només podia modificar el nombre i la composició dels intèrprets. La decisió es va comunicar per carta freda (les formes, sempre són importants) fa cosa d’una mica més d’un mes. Es contractaria un cor estable professional, s’hi sumarien alguns cantaires mataronins seleccionats i així amb només dos assajos s’asseguraria el tanto.
La Missa la cantarà un cor estable professional de 16 membres i 10 cantaires de Mataró
El dia 27 (i divendres 23 a l’assaig general) sonarà una Missa diferent, amb un cor i una orquestra aprimats. Una decisió que ha suscitat un ventall de reaccions diverses entre la plantilla de cantaires populars habitual de la cita. La decepció i la tristesa són dues de les paraules més utilitzades. El nus de mala maror es va fer patent dimarts, en un acte a l’Hort del Rector de Santa Maria en motiu dels 50 anys del canvi que Jordi Arenas va imprimir a la interpretació popular de la peça, el 1971. L’acte va escenificar l’esvoranc generat al voltant de la Missa.
Missa de les Santes. Foto: R.Gallofré
Reivindicant la tradició popular
La Missa de les Santes, fins el 2019, la cantaven més o menys uns 130 cantaires. De mitjana d’edat alta, fidels, la majoria amb lustres d’experiència interpretant la peça. Els últims anys Administració i directors (tres directors s’alternen en la batuta) s’havien fixat com a objectiu un progressiu rejoveniment del cor. La pandèmia, però, va aturar la interpretació l’any passat. Només per la Guerra o per la Setmana Tràgica s’havia deixat d’interpretar. L’acte de dimarts va servir de repàs històric de l’arrelament popular de la interpretació, de la història de 173 anys amb diferents moments sensibles en què la tradició va perillar i també del doble compromís que Jordi Arenas va demanar el 1971 per assumir l’encàrrec i propiciar un punt d’inflexió: que el cor fos popular i obert i que es fessin assajos suficients durant mesos per assegurar la bona interpretació. Aquestes són les bases que des de llavors han guiat la interpretació popular. Les que reivindiquen el grup de cantaires que van fer una carta pública i que dimarts estaven representades per Imma Llorens. 36 anys cantant la Missa. Vehement en la seva intervenció.
“El poble és qui canta la Missa i això és el que ens fa excepcionals. Ens mou la tradició i el sentit de pertinença, volem que es conegui i es faci conèixer. Per això estem decebuts. Fa un any estàvem tristos però aquest any sentim que no se’ns ha tingut en compte i que s’aposta per un cor estable”, va dir Llorens. La contractació remunerada de cantaires professionals forans xoca, a tenor d’aquest grup, amb l’essència de la Missa. “Seria trist pensar que pagant Sant Pere canta i que s’aprofités ara per prescindir del cor popular. La Missa és dels mataronins i la fan especial les persones, la seva feina i dedicació i les seves emocions”, va dir la contralt. L’aplaudiment va ser general. Mossèn Josep Rodríguez, fent d’amfitrió, va demanar per la interpretació “recuperar l’esforç col·lectiu” i va posar deures "reformar i modernitzar el sistema d'organització i gestió de la Missa". Reivindicació feta i, alhora, un altre embull per a la polèmica.
Francesc Cortès, dirigint la missa. Foto: R.Gallofré
Administració i director: “Era així o no es podia fer”
La tibantor és mútua. L’Administració de les Santes, que vetlla i organitza la interpretació, parla per boca de Pepe Font que recorda que “el caràcter popular i participat del cor no està en risc ni en perill” i defensa juntament amb el director d’aquest any, Francesc Cortés, que la decisió presa és l’única que garantia que aquest any s’intepretés la Missa de Glòria. “Amb el context actual no podem reunir 140 persones ni fer assajos i encara menys amb la mitjana d’edat del cor. Un dels problemes dels cantaires és que molts van començar amb 20 anys a cantar i encara hi són i que en canvi no s’han preocupat de que altres persones joves entressin. Al contrari, els han fet cops de colze. Quan es va portar la coral de veus blanques es va criticar”, assegura Font que també revela que alguns cantaires preferien una projecció enregistrada de la Missa que no pas la via escollida.
“El cor sempre serà participatiu i popular, sempre! Fa falta compromís en cantar, preparar-se, mantenir la veu i ser conscient quan ja no tens veu de deixar el pas a qui sí que en tingui. Falta compromís en renovar la plantilla. Hi ha gent que es pensa que la Missa és seva, que han patrimonialitzat la interpretació”, assegura Font. La pròpia Administració té previst passat l’estiu iniciar un procés de modernització de la seva estructura i naturalesa, en forma de Fundació, en la qual hi hagi representació de Santa Maria, l’Ajuntament, els músics, els solistes i els cantaires. Un moviment de peces que pot ajudar a desfer el nus de mala maror.
Francesc Cortès és el director d’aquest any i també defensa la via professional com l’única viable. “Amb les condicions que teníem no era factible fer una interpretació normal d’un cor gran, ni una selecció d’entre el cor. No hi havia més remei que agafar un grup de persones que sapiguem que amb un sol assaig les podrem dur amb orquestra per fer la Missa. No podíem fer un bodrio musical aquest any, ho havíem de fer bé”, es defensa.
L'hort del rector de Santa Maria, en l'acte sobre la Missa
Renovar el cor, una urgència
Cortès recorda que ja abans de la pandèmia s’havia apostat per la necessària renovació del cor de cantaires i defensa que “en Jordi Arenas no va posar les taules de la llei. La Missa ha anat fent canvis i modificacions, ho ha fet sempre. Ja fa anys que els directors busquem solucions per renovar la plantilla. Cal rejovenir. No és que no vulguem un cor tan gran, el problema ve quan veiem una patrimonialització d’una determinada obra fins al punt de no deixar-la anar”. De fet el director i estudiós de l’obra també assegura que “no voler que s’interpreti fora de Mataró, que es conegui o que l’interpreti gent jove són tres tonteries” i respon a les cantaires mobilitzades que “algú que canta 40 anys la Missa demostra una gran fidelitat però no hauria de ser la fidelitat la que salva la Missa de les Santes, la Missa ha de renovar-se i tenir jovent”.
Després de l’estiu, l’Administració vol esdevenir una Fundació amb representació de totes les parts
Administració i director van de bracet amb l’objectiu de “millorar la Missa, fer-la millor”. En aquest sentit Pepe Font assegura que a banda de la modernització de l’estructura que lidera “l’objectiu és el de seguir tenint solistes, un equip de músics estable que conegui la partitura i un cor que d’aquí a 10 anys n’estiguem orgullosos i sigui tant viu com ara i si pot ser canti millor”. Aposta en aquest sentit per “una celebració oberta, participativa i popular el 2022”.
Josep Fadó i els solistes de primer nivell
Preparar la Missa amb només dos assajos era el condicionant que ha fet escollir la via de la professionalització per aquest any. També a nivell de solistes, el tenor mataroní Josep Fadó ha posat cullerada per poder reunir nivell. Marga Cloquell (soprano), Marisa Martins (mezzo), Toni Marsol (baix) i el propi Fadó assumiran la responsabilitat. Cortès explica que s’aposta estratègicament per “poder tenir tres o quatre solistes de cada veu que coneguin i hagin cantat la Missa. És una manera de donar a conèixer la Missa entre solistes de nivell; el fet que tots els que la canten l’aprecien fa que tingui cada cop més valor i que es difongui fora”.
Els solistes d’aquest any tenen una trajectòria brillant, canten a teatres d’òpera de primera (Liceu, Real, Londres, Salzburg, Toulouse, Berlin…). Val la pena explicar que és tot un luxe haver-los interessar en la Missa”, assegura el director.
El tenor mataroní Josep Fadó
Josep Fadó recull que “un dels objectius és que hi hagi el màxim de gent de la ciutat”. Marga Cloquell viu a Mataró, com el propi Fadó que assegura que “feia molts anys que no passava que dos de quatre solistes fossin d’aquí”. Fadó defensa que “més enllà de polèmiques, estava clar que si volia recuperar la Missa s’havia de fer com es farà. No hi havia cap altra solució. No és viable cap altra manera. El que pretenem és fer-la com déu mana i no de qualsevol manera, la Missa es mereix que siguem seriosos”.
Fadó, com tothom, està a l’expectativa de veure com sona la Missa amb el format reduït de cor i orquestra i recull que “sempre és satisfactori per un artista poder treballar a casa” però lamenta que no se l’hagi contractat “en 20 anys de trajectòria” per fer cap recital per Santes a casa. Tampoc en l’any del 80% de protagonisme local de la programació: “La Missa és una cosa molt concreta però durant molts anys, a nivell local ha vingut fins el tato i no han pensat en mi. És trist que comptin amb mi quan han de demanar favors i després se n’oblidin”, remata.
L’Administració de les Santes és una estructura antiga, poc operativa i poc representativa
Tornant a la Missa, i a mode final, si una cosa està clara és que quan s’hagi acabat la Missa d’aquest any queda molta feina per fer per seguir cuidant la romanalla musical privilegiada i històrica que és una peça com aquesta. Per difondre-la i cuidar-la. Per mantenir-li el tremp popular i la triple condició musical, litúrgica i patrimonial. 173 anys després de la seva estrena, la Missa retorna. I encara se’n parlarà.