Persones discretes, ombres silencioses, amb poques ganes de parlar, les vides de les quals no estan recollides en els arxius oficials. Figures per a qui la història podria passar de llarg i que cal recuperar per retre’ls un merescut homenatge. Són els els passadors que entre 1939 i 1944 van ajudar a creuar els Pirineus a prop de 80.000 persones, d’una i altra banda de la frontera. La historiadora mataronina Assumpta Montellà s’ha proposat rescatar-los de l’oblit amb el llibre ‘Els contrabandistes de la llibertat”, que va presentar ahir dijous a la llibreria Robafaves. “El llibre és un homenatge a un col·lectiu que va salvar moltes vides, i que mai obtindran el reconeixement que es mereixen si no es recull el seu testimoni a través de la memòria oral”, va apuntar Montellà.
Aquest és el tercer llibre que publica l’autora mataronina, després del gran èxit de ‘La maternintat d’Elna’ i ‘El setè camió’. Com en els dos títols anteriors, Montellà se centra en l’època de la Guerra Civil i l’exili, i torna a situar l’acció en territori fronterer. “Era tot un repte fer un tercer llibre, i vaig tenir clar que calia repetir la fórmula de resseguir la memòria històrica com a eina de recerca”, va destacar la historiadora. Per aconseguir-ho, va recórrer els Pirineus des de Portbou fins a la Vall d’Aran a la recerca de testimonis directes. “Els passadors són gent amb poques ganes de parlar del passat, i com a contrabandistes són desconfiats de mena”, va explicar la historiadora. Va ser difícil, però finalment va aconseguir conversar amb molts d’ells, fins a recollir històries realment esfereïdores, algunes de les quals va llegir durant l’emotiva presentació. “Els passadors eren gent que vivien al límit, que tenien un menyspreu increïble a la seva pròpia vida i que estaven sempre pendents d’un punt de sort”, va recordar.
A “Els contrabandistes de la llibertat”, Montellà explica com els passadors, contrabandistes del Pirineu que venien de perdre la Guerra Civil i que passaven productes de manera clandestina com a mètode supervivència, van jugar un paper clau perquè molts refugiats de guerra poguessin creuar la frontera. Principalment, des del bàndol francès al català, durant la Segona Guerra Mundial. El govern britànic va anar a buscar expressament aquests passadors perquè ajudessin a arribar a Catalunya col·lectius com ara els jueus que fugien de la barbàrie nazi, aviadors que havien caigut en territori enemic i que els exèrcits aliats volien recuperar a tota costa, o francesos que combatien amb la resistència al costat de De Gaulle. Eren els únics que coneixien el territori, el clima, el perill de les muntanyes i els torns de vigilància de l’exèrcit nazi i de la guàrdia civil “Alguns d’aquests passadors feien la feina per diners, però no els compensava pas ja que s’hi jugaven la vida”, va destacar la historiadora local.
Com en els seus anteriors llibres, Montellà procura explicar tota una etapa històrica amb un llenguatge planer i amb un objectiu divulgatiu. “Crec que els historiadors tenim tendència a usar un llenguatge massa acadèmic, i és necessari que la història arribi a la gent del carrer”, va assegurar
-