La poetessa mataronina Mercè Sala i Vidal va morir el dia 25 de desembre als 89 anys. Autora d'una obra poètica de gran riquesa i expressivitat, Sala i Vidal era la viuda del popular compositor Honorat Vilamanyà. Filla de Ripoll, es va establir a la capital del Maresme l'any 1953, on Vilamanyà s'hi va desplaçar per dirigir la Banda Municipal.
Sala i Vidal va ser la fundadora, a través de la secció d'Òmnium Cultural de Mataró, de l'Esbard Femení de Poesia. Les arrels de l'Esbart se situen en l'any 1966, quan la poetessa va ser convidada a recitar les seves obres a cases particulars. Amb la col·laboració de noms com Rita Ribas o Lina Casanovas, el grup va anar creixent fins oficialitzar-se, l'any 1978. Aquell any es va passar a anomenar Esbart de Poesia de Mataró i Comarca, obrint-se també a la participació d'homes. L'Esbart va destacar en la seva tasca en favor del català en una època de repressió vers la llengua.
La poesia de Sala i Vidal es caracteritzava per un fort arrelament a Ripoll, la seva terra d'origen, tant per la temàtica de les seves obres com pel vocabulari que emprava. També s'expressava a través de la prosa i la música; era deixeble del seu marit, i va compondre diverses peces, com ara una sardana, i altres obres per a piano que es mantenen inèdites.
El funeral per Mercè Sala i Vidal es va celebrar ahir a l'església parroquial de Sant Josep. Al recordatori de mà que es va repartir a la missa hi figurava un dels seus poemes, Nadal encara.
Mercè Sala i Vidal