"I tant que ens interessaven les obres de Viladomat". El regidor de Cultura, Quim Fernàndez, nega que hi hagi hagut "desídia" a l'hora d'aspirar a quedar-se amb les pintures de l'artista barroc del MNAC, que finalment s'exposaran a Manresa. Fernàndez assegura que s'han fet "tots els tràmits" per aconseguir aquesta cessió, però que ha estat el museu barceloní qui finalment ha decidit optar per Manresa. "Hauria estat un complement importantíssim a la Capella dels Dolors", afegeix, en referència a les pintures de Viladomat que acull l'edifici. Amb aquestes paraules, el regidor contradiu una de les conclusions de l'informe elaborat per la directora del Museu de Mataró, Anna Capella que considerava "poc viable" el projecte perquè "no es pot vincular conceptualment als eixos temàtics i funcionals" de l'equipament que presideix.
El regidor de Cultura (dreta) en una imatge d'arxiu
"És només una frase d'un informe de tres pàgines" matisa Fernàndez sobre aquest punt. Segons ell, en el seu escrit Capella hi destaca l'interès de l'Ajuntament en "fer el necessari per obtenir les obres". En l'informe, però, la directora del Museu es limita a dir en aquest sentit que la recepció i exhibició de les pintures de Viladomat dedicades a Sant Francesc es podria analitzar "com un projecte de futur". L'Ajuntament ja sabia que el MNAC també estava valorant una oferta de Manresa, amb la qual cosa deixar-ho per més endavant, com proposa Capella, implicava perdre les obres.
"L'Ajuntament ha manifestat un interès polític per obtenir aquestes obres, en cap moment hi ha hagut deixadesa", afirma el regidor
Però Fernàndez manté que l'Ajuntament ha "manifestat un interès polític" en obtenir la cessió de les pintures, i que "en cap moment hi ha hagut deixadesa", responent a les acusacions de la CUP. En aquest sentit, el consistori ha detallat totes les gestions realitzades per aconseguir la sèrie de 20 quadres. Es van iniciar a principis de març, primer des del Gabinet d'Alcaldia i després des del Museu de Mataró. Durant el mes d'abril es va mantenir converses amb el Coordinador de Col·leccions i Conservador en Cap del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC per conèixer de primera mà la situació i les condicions. Va ser en aquell moment que l'Ajuntament va ser informat de l'interès de la capital del Bages. En aquelles mateixes dates, el 19 d'abril, Capella signava el seu informe on no veia viable el projecte.
Reixach, Cuellar i Borràs, en roda de premsa
La CUP va explicar dilluns en roda de premsa que Fernàndez els va informar el 23 d'abril de l'existència d'aquest informe negatiu, que havia passat a mans de l'alcalde. El partit va comunicar-ho llavors a l'arquitecte Agàpit Borràs i a l'historiador Ramon Reixach, les dues persones que van proposar inicialment el projecte de rebre les obres (projecte que la CUP va transmetre al govern municipal). "Les gestions fetes entre bastidors van desencallar l’escull de l’espai i l’endemà mateix es va posar damunt de la taula la possibilitat d’establir un acord de col·laboració amb la Fundació Iluro", afirma el partit. Va ser llavors quan es va produir la visita del regidor de Cultura al soterrani de l'Ateneu de la Fundació Iluro, espai que es va estudiar com a possible lloc d'exhibició de les obres, tot i que requeriria una adequació arquitectònica i museogràfica. La informació, explica l'Ajuntament, es va traslladar al MNAC, que poc després va informar l'Ajuntament de "l'evolució favorable del projecte de Manresa", en paraules del consistori. El mes de maig, el museu barceloní informava de la decisió definitiva de dipositar les obres al Museu de Manresa.
"No sé per què han escollit Manresa, però sí que érem conscients que estaven adequant uns espais propis del seu Museu", afirma Fernàndez, que reitera que la decisió és "de qui té en dipòsit les obres", és a dir, del MNAC.