No Man’s Sky ha estat el joc del mes d’agost per diversos motius. Primer, perquè era un dels llançaments per a Playstation 4 més esperats (també surt a PC) amb Sony promocionant-lo com un dels grans títols que tenia per oferir davant la seva competència, Microsoft i Nintendo. Després, perquè el projecte ha acabat lluny de les expectatives generades al seu voltant. El títol prometia viatjar per l’espai, conèixer milions de planetes, descobrir noves espècies i fauna creada de manera procedural i explorar fins l’infinit, sense un gran objectiu a complir. El problema és que aquesta posada en escena ha acabat fent-se molt repetitiva a les poques hores per la poca varietat de planetes i tasques a realitzar.
Una de les innovacions de la companyia Hello Games era la de oferir un sistema de creació de planetes procedural: el joc produeix, a partir de milers de paràmetres, espècies i localitzacions aleatòries per donar sensació que cada jugador trobava coses úniques. Però el resultat ha estat ben diferent: planetes molt similars, mecàniques de joc que es repetien a qualsevol lloc que exploréssim i animals estrambòtics lluny del que s’havia promès des de la companyia. Tampoc ha acompanyat que sigui gairebé impossible trobar-se amb amics per la galaxia.
Aquesta decepció general, els problemes de la versió de PC a nivell de rendiment i el seu elevat preu -60 euros per una producció considerada ‘indie’ pel volum de treballadors- ha provocat que No Man’s Sky sigui el més venut a Espanya, però a la vegada el que més presència té als cistells de segona mà de cadenes com Game. A PC, 255.000 persones el jugaven el dia de la sortida. 5 dies després hi havia un rati d’abandonament del 90%. I a nivell digital ha estat un dels jocs més retornats a Steam, Amazon i PSN.
-