La poètica, entesa com la ciència que estudia el discurs literari, és l’eix que vertebra el cicle de ‘Nous narradors contemporanis’, a la llibreria Robafaves. L’objectiu d’aquesta iniciativa, promoguda per Jordi Carrión i Manel Guerrero, és descobrir els mecanismes creatius d’autors consagrats de les lletres catalanes a través del seu propi testimoni. Però no és pas una missió senzilla. Els escriptors, com la majoria d’artistes, troben dificultats a l’hora de desentranyar el misteri que hi ha al darrere de les seves creacions. “Costa parlar del perquè de l’escriptura, al cap i a la fi a un flequer no li preguntem per què fa pa”, va dir l’escriptor Sergi Pàmies, que va protagonitzar divendres passat, dia 7, una nova cita del cicle al costat d’Eduard Màrquez i Toni Sala. Costa, però acaba sortint. Poc a poc, amb entrebancs, els tres autors van anar desgranant el ‘com’ i el ‘perquè’ del seu treball. L’escriptura entesa com un ofici, a la recerca d’un estil i veu propis a través d’un llenguatge precís i depurat, van ser alguns dels elements comuns que Pàmies, Màrquez i Sala van emprar per desempallegar-se de la llosa d’haver de parlar del fet literari.
“Tota obra literària és, en el fons, una reflexió sobre la creació”, va resoldre Toni Sala, que va donar el tret de sortida a l’acte davant un nombrós públic que amb prou feines cabia a Robafaves. Sala, que es va donar a conèixer gràcies al seu polèmic llibre ·Crònica d’un professor de secundaria, ha anat saltant d’un gènere a l’altre, amb una producció molt eclèctica que abraça des del reportatge literari fins al llibre de viatges, passant per la novel·la o el retrat de personatges. A priori, aquest fet hauria de dificultar la troballa d’una veu pròpia, o la necessitat que, segons va apuntar Eduard Màrquez, el conjunt de l’obra literària d’un autor “acabi formant un cos coherent, amb un sentit d’obra global. Màrquez va recórrer a cites d’autors com Henry Miller, Robert Walser o Ezra Pound per definir què és la literatura. L’autor de L’últim dia abans de demà va considerar que la recerca d’un estil literari propi és “la recerca de tota una vida”. Però va afegir, aliant-se d’alguna manera amb Sala i la seva trajectòria més dispersa, que aquest estil i cos coherent s’ha d’aconseguir “evitant que els teus llibres s’assemblin els uns als altres”.
Sergi Pàmies, el perfil mediàtic del qual probablement va ser la causa que Robafaves s’omplís molt més que en anteriors cites del ‘Nous narradors contemporanis’, va rememorar els seus inicis com a escriptor, “afusellant tots els poetes que trobava” per construir versos destinats, segons va reconèixer, a intentar entabanar les seves companyes a l’Institut. Tirant d’humor i ironia ‘marca de la casa’ i fent riure al públic gairebé amb cada frase, Pàmies va destacar que l’escriptura és “un vici” amb “un punt tòxic, ja que necessita d’escriptors passius”. L’autor de reculls de contes com La bicicleta estàtica o La gran novel·la sobre Barcelona també va dedicar temps a parlar de les vinculacions entre literatura i periodisme, tasca que exerceix actualment al diari La Vanguardia. “El periodisme és literatura, amb la variant que disposes d’un temps determinat per escriure sobre allò que et diuen”, va apuntar. Les seves habituals cròniques i columnes per a la premsa escrita li han aportat “humilitat, precisió i capacitat de resolució”, elements que ha aplicat als seus contes.
Depuració del llenguatge
La precisió, aconseguida també a través de la depuració del llenguatge, la capacitat d’emprar el mínim de mots per a dir el màxim possible, és una de les obsessions de Pàmies, influenciat per les necessitats i urgències dels articles periodístics, i també de Màrquez, els llibres del qual fan gal·la de frases i paràgrafs molt breus i directes. “Com a escriptor, és molt important no ‘agradar-se’ massa”, va resoldre Pàmies. Toni Sala, però, va mostrar una veu un pèl discordant, contrari a excedir-se en l’economia del llenguatge fins al punt de ser massa reduccionista.
La propera cita dels ‘Nous narradors contemporanis’ tindrà lloc el dia 25 de novembre, amb Francesc Serés i Monika Zgutova. El 2 de desembre visitaran Robafaves Vicenç Pagès i Màrius Serra; i el 16 de desembre serà el torn de Javier Pérez de Andújar i Juan Gabriel Vàzquez.
-