L'entrada de la finca. Foto: R.Gallofré

MATARÓ// Redacció / ACN

Part del llegat de Muñoz Ramonet podria ser a una masia de Mataró

La capital del Maresme se suma al serial sobre l'herència artística de l'industrial tèxtil, que reclama la ciutat de Barcelona

Mataró sembla que entra amb força en el rocambolesc serial, amb tints folletinescos, centrat en el llegat de l'industrial tètil Julio Muñoz Ramonet. Un llegat que l'empresari, mort l'any 1991, va deixar en herència a la ciutat de Barcelona, i que inclou entre d'altres elements obres de gran valor artístic. Però la família de Muñoz Ramonet hi està posant traves, i la qüestió es troba des de fa anys als jutjats. Un dels misteris per resoldre és el parador de 17 de les obres d'art, qu les filles s'haurien venut en una subasta. Però segons va publicar ahir diumenge el diari El País, moltes d'aquestes obres podrien estar emmagatzemades en una masia que la família té en propietat a Mataró.

El diari El País va publicar diumenge passat que un total de 14 obres de la valuosa col·lecció artística de l'empresari es trobarien a la masia de Ca l'Isard, al veïnat de Mata-Cinc Sènies

Es tracta concretament, segons avança el diari, de Ca l'Isard. Una finca a cavall de Mataró i Llavaneres, a la qual s'accedeix des del Camí de Sant Miquel de Mata, a l'entorn forestal del Corredor-Montnegre. És una casa d'estil neoclàssic que consta de 980m2 de sostre edificable ens uns terrenys de 16.000m2, segons especifica el catàleg de masies i cases rurals d'Urbanisme de l'Ajuntament. Segons apunta el diari El País, la família va comprar la finca l'any 1951, i en el seu àmbit no es coneix com Ca l'Isard sinó com "Els cedres", per la presència d'aquestes coníferes centenàries en els seus jardins. En aquest sector de Mata-Les Cinc Sènies hi abunden les cases senyorials que s'hi va fer construir la burgesia barcelonina com a lloc d'estiueig: per exemple, ben a prop, hi ha la masia de Can Ribot, que va ser seu del Festival Shakespeare i també escenari principal de rodatge de la telesèrie de TV3 'La Riera'.

Ca l'Isard, coneguda per la família com la finca 'Los cedros', segons apareix al catàleg de masies de l'Ajuntament de Mataró

L'empresa familiar de les quatre filles de Muñoz Ramonet, Culturarte SA, es va vendre 17 de les obres de la col·lecció d'art que l'industrial tenia en el seu palauet del carrer Muntaner (que precisament s'ha obert aquest cap de setmana com a parc públic, al barri de Sarrià-Sant Gervasi, com a part de l'herència del seu llegat a la capital catalana). En el dictamen realitzat per tres experts on s'assegurava que es van vendre aquestes obres, a través d'una casa de subastes, també hi figura, tal i com apunta El País, la presència de 14 peces artístiques més que es trobarien a la mencionada finca de 'Los cedros', coneguda com a Ca l'Isard a Mataró.

Querella familiar

L'Ajuntament de Barcelona, mitjançant la Fundació Julio Muñoz Ramonet, va interposar al 2014 una querella contra les quatre germanes Muñoz Vilallonga, filles de Julio Muñoz Ramonet, amb l'objectiu de recuperar el llegat que l'empresari va deixar a la ciutat de Barcelona i que no s'ha trobat a l'interior dels dos immobles dels carrers Muntaner 282-290 i Avenir 26-28. En total, l'Ajuntament de Barcelona reclamava 853 peces entre les quals, segons l'inventari, hi ha obres d'El Greco, Goya i Marià Fortuny. En total eren vuit escultures policromades en fusta; 20, escultures en ivori; 17, material arqueològic en vidre; 260 miniatures i 367 obres de pintura i dibuix, a més de 181 peces diverses entre objectes de plata, indumentària masculina i instruments musicals i que no han estat localitzats al 2013. 

Entre les peces reclamades, destaquen, segons l'inventari, la pintura sobre la taula d'època gòtica amb obres conegudes atribuïdes a Lluís Borrassà, Gonçal Peris o l'esbós de Matthias Grünewald per a les 'Visions i temptacions de Sant Antoni'. Del segle XVI també hi ha obres de Sánchez Coello, Pantoja de la Cruz o El Greco; del segle XVII, pintures de Carreño de Miranda, Alonso Cano, Ribera o l'italià Luca Giordano; del XVIII, obres de Francisco de Goya, Rafael Mengs, Lluís Paret Alcazar o l'anglès Gainsboroug i també del XIX amb obres de Joaquín Sorolla, Eugeni Lucas i sobre tot de Marià Fortuny. 

La col·lecció de Muñoz Ramonet inclou peces de Grünewald, Giordano, Goya, Greco, Sorolla, Fortuny o Viladomat, entre d'altres grans artistes de diferents èpoques

Per altra banda, les obres localitzades i inventariades formen un total de 1.364 obres i objectes, dels quals 590 peces són en la categoria d'arts plàstiques (pintura, dibuix i escultura); 301 peces en la categoria d'arts decoratives (canelobres, llums de sostre, de peu o de taula, miralls i rellotges); 87, en la categoria de ceràmica i porcella (gerros, figures, joiers i capses); 343, en la categoria de moble i 43 en la categoria de tèxtils. 
Respecte les peces trobades, en la secció de pintura destaquen una sèrie de cinc quadres d'Antoni Viladomat; una sèrie de tres pintures amb escenes de la 'Història de Moisès en el retorn a la terra de Canaan', que estarien atribuïdes a un dels mestres de Viladomat, el pintor Pasqual Bailon. Així mateix, ressalten obres de Jordi Curós, Jordi Rollán i Arcadi Orpí, entre d'altres.