Avui és l’assaig en què la música sonarà en directe. Fins ara ho han preparat per separat, els actors per una banda i els músics per l’altra, els primers cantant sobre una banda sonora enregistrada. És un assaig més dels molts que ja porten a les esquenes, però el dia de l’estrena s’acosta i no s’hi val a badar, fins i tot hi ha alguns nervis. I tenir sota control una sessió d’aquestes característiques no és fàcil: a més a més del volum de persones de totes les edats i la quantitat d’escenes que nodreixen ‘Els Pastorets’ que des de fa 95 anys es representen a la Sala Cabanyes, la platea és plena de pares que esperen que els seus fills hagin acabat el ball de les pedretes per emportar-se’ls a sopar a casa, i d’altres actors i actrius que esperen el seu torn. “Cada assaig és diferent, en alguns hi ha encara més gent que avui però en d’altres menys. Però sí, a vegades es fa complicat dirigir una maquinària com aquesta”, explica el director de l’espectacle, Josep Rodri, en el què és el seu segon i últim any al capdavant de l’obra. “Els canvis d’enguany són menys que els introduïts en l’edició passada, i tot ha estat una mica més fàcil”, diu mentre intenta controlar tot el què pot de dalt l’escenari però en alguna ocasió també demanant silenci als de baix. “Un muntatge com aquest, tan complex i tan monumental, és una oportunitat per a qualsevol persona que li agradi fer d’actor o actriu, i també per als músics. No ens en falten, d’actors, tot i que per a alguns papers sí que a vegades costa una mica trobar el perfil, i per tant és normal que la mateixa persona l’interpreti diverses temporades”, informa Toni Grané, director de la Sala Cabanyes.
“Quan vaig acceptar la direcció, vaig anar a veure totes les obres que es feien a la Sala al llarg de l’any i així anar observant quins actors podien anar bé per a alguns papers”, exposa Rodri per explicar la tria del repartiment. Però molts ja hi porten anys, com és el cas de Francesc Serras, que fa de pastor i de centurió i que es va acostar als ‘Pastorets’ perquè la seva filla petita prenia part de l’obra i ell s’hi va acabar enganxant. D’això ja en fa onze anys, i ‘Els Pastorets’ són la seva única experiència teatral. “No m’he posat mai nerviós abans de sortir, i fins i tot m’he sorprès a mi mateix al veure que era capaç de quedar-me sol a l’escenari recitant un text. Evidentment alguna vegada se’t passa pel cap la possibilitat que et quedaràs en blanc, però de moment tot ha anat bé i les quasi quatre hores d’espectacle no se’m fan gens llargues”, diu Serras.
De petits a grans
L’assaig va escena per escena i els primers torns són per als més menuts. Cristina Castellà va corregint alguns moviments d’infants que piquen les pedretes. A Castellà se li ha girat feina aquesta temporada, ja que una lesió de la directora de coreografia, Mercè Grané, fa que ella i una altra noia, Esther Ariño, hagin pres més responsabilitats en la direcció dels moviments, a més a més que també porta l’atrezzo i salta a l’escenari per fer de nimfa. “El que més m’agrada d’estar aquí és que tothom hi aporta el seu granet de sorra per fer un espectacle tan gran, i a la Sala Cabanyes hi he fet molts amics”, diu Cristina Castellà, que estudia dansa i participa ininterrompudament a l’obra des de fa deu anys. Els petits marxen a casa i una veu crida “Bruixes, grup A, a l’escenari!”, i ara els que prenen l’espai ja són joves i algun adult. “La franja d’edat en la què potser tenim més mancança d’actors és entre els 18 i els 30 anys”, informa Toni Grané. Amb roba de casa però amb l’escombra a la mà, bruixes i bruixots es fiquen en el paper amb tot un seguit de ganyotes i balls. Quan en baixen és el torn de les nimfes. De Cristina Castellà però també, entre d’altres, de Judit Dorda, que porta més de la meitat de la seva vida – té 15 anys – participant als ‘Pastorets’. “M’hi va portar la família, em va agradar, i des d’aleshores que vinc. Espero estar-hi un parell d’anys més, després no sé si ho podré fer compatible amb els estudis”, diu Dorda, fent bona la informació de Toni Grané.
Molts dels joves també marxen ja cap a casa. Són quarts d’11 de la nit, però encara queda molta feina, i ara alguns dels actors principals pugen a l’escenari. Els futurs Jonàs i Mataties interpreten “Se’ns ha mort l’ase”, una de les tonades més conegudes dels ‘Pastorets’, i la repeteixen un parell d’ocasions. Demà més, alguns repetiran i altres no hauran d’anar a la Sala Cabanyes a assajar i podran descansar, segons el que indiqui el calendari que fent mans i mànigues van quadrar ja fa dies Anna Montasell i Mia Miró, responsables de la producció i la logística respectivament. El compte enrera s’acosta a zero, el teló del món ple de cants, balls i colors dels ‘Pastorets’ és a punt d’alçar-se.
-