La col·lecció d’il·lustradors amb els quals ha treballat l’escriptora mataronina Lola Casas en els seus llibres i reculls de poemes és ben àmplia i variada. Però si cal destacar un tàndem sòlid i fructífer, és el que forma amb el també mataroní Pere Cabaret. Sota aquest pseudònim artístic s’amaga Pere Borrell, un creador realment polifacètic, que es mou com peix en l’aigua en el món de la música, el teatre i, especialment en els darrers anys, en el dibuix. Cabaret es va estrenar com a il·lustrador amb el poemari Nit de Lola Casas. Després va ser el torn de dibuixar els versos de Blanc, Negre i Rodolins, i el llibret Bon Profit, que acompanyava el Torró d’Autor de 2009 de la pastisseria Uñó. El seu darrer treball amb Casas porta per títol “Tot l’any”, un recull de poesies en llenguatge de signes que viatja per les quatre estacions. Cabaret també ha musicat dos llibres més de l’autora mataronina, Música i poemes per a petits monstres i Cançons per a un bon Nadal. El fruit de tot aquest treball conjunt serà el protagonista de l’exposició del mes de març a l’Espai Capgròs, que s’inaugura dijous, dia 24. Una mostra divertida i diferent a les que solen penjar de les parets d’aquesta sala.
“Preparant l’exposició he pogut comprovar com han evolucionat les meves il·lustracions des del primer llibre en què vaig participar fins a l’actualitat”, explica Cabaret. Un procés que, tal i com plasmarà la mostra, es tradueix en un dibuix cada cop més destil·lat, amb menys elements superflus. “Els meus primers treballs eren més barrocs, i això els contaminava una mica”, explica el propi il·lustrador. Durant aquests anys, d’una manera més o menys inconscient, Cabaret ha anat desenvolupant un estil propi, un discurs amb trets distintius que permeten que, cada cop més, les seves il·lustracions s’identifiquin a la primera. Un dels punt d’inflexió va arribar amb la forma de plasmar els ulls dels personatges, un traç lleuger que els presenta tancats. “Molts nens i nenes em preguntaven per què els faig així, i no ho tenia clar, però ara crec que els personatges que faig ja tenen una personalitat que traspassa el paper, una mirada i una vida interior intenses” destaca. “L’expressivitat la busco a través de la corporeïtat, i ja no necessito els ulls”.
En cada projecte que li encarreguen, Cabaret opta per tècniques diferents, com ara el collage. Però la influència de la il·lustració britànica, de dibuixants com Jean Jacques Sempé o Quentin Blake, i de l’estètica cabaretera i de music hall (el seu nom artístic no és pas baladí) s’acaben fent evidents en el seu treball. Dibuixos on sempre tenen molta importància el traç i la textura, ja que Cabaret es declara un enemic absolut del Photoshop i la il·lustració per ordinador. Lola Casas ha estat un testimoni privilegiat de l’evolució en el treball de Pere Cabaret, que defineix com “completament lliure i natural”. “Ell i jo tenim la sort, entre cometes, de no viure exclusivament de l’escriptura i la il·lustració, mai serem rics, però podem fer allò que volem, i aquesta és la vertadera riquesa”, afirma.
L’exposició s’inaugura dijous, dia 24, i combinarà els dibuixos de Cabaret amb els textos de Casas. Una de les peces més originals serà un gran plafó de cartró-ploma amb tots els dibuixos de Rodolins, acompanyats d’un exemplar del llibre perquè el públic pugui relacionar per si mateix les il·lustracions i els textos. A més, es projectaran diversos vídeos on es podrà veure el procés de treball de l’il·lustrador o presentacions a llibreries dels llibres conjunts dels dos autors.
Dijous, dia 24. A 2/4 de 8 del vespre a l'Espai Capgròs.
Lola Casas i Pere Borrell