Els gitanets aprenem a cantar, no a parlar. Ja des del primer moment, el rei de la rumba catalana marcava el to de l'entrevista. No es va callar res. No va deixar cap pregunta sense resposta. I si ho va fer, va demanar perdó entre bromes. Peret és l'últim mataroní il·lustre a rebre la medalla de l'associació Amics de la Ciutat de Mataró. Mataroní de naixement i de sentiment. Jo sóc de Mataró, del carrer de la cera. Jo sóc dels corrals, comentava. Peret, però, no va estar sol, la sala de conferències de Caixa Laietana es va omplir a vessar dimecres 26 per acompanyar el cantant en l'entrevista a quatre mans a càrrec del veterà periodista mataroní Ricard Bonamusa i el jove Joan Salicrú. Ells tampoc van deixar res per preguntar. Des dels orígens fins al recent retorn als escenaris passant per la seva absència religiosa de 10 anys. Vaig ser feliç perquè feia el que volia. Portar gent a l'església, va comentar sobre el tema. Malgrat la serietat dels temes tractats, la trobada es va acabar convertint en una festa.
Peret y sus gitanos
Les primeres passes de Peret al món de la música van ser, acompanyat per la seva cosina, en un concurs de cant. Vam participar amb el nom de Germans Montengero i vam guanyar. Eva Perón estava a Barcelona i ens va convidar a passar un mes a l'Argentina però la família no va voler, recordava. Malgrat l'èxit que li pronosticava aquest triomf, Peret va seguir treballant com a venedor ambulant. Només vaig venir a vendre una vegada a Mataró i vaig acabar detingut. Va ser a partir de llavors, quan una sèrie de casualitats van convertir Pere Pubill i Calaf en el Peret discogràfic. La primera passa? Una col·laboració en un disc que li va obrir les portes del seu propi treball discogràfic. Em van fer gravar dues cançons i em van preguntar si li podien posar el meu nom al disc. Li van posar Peret y sus Gitanos. Vaig pensar: mira ja tens hasta gitanets, va explicar rient.
Humanista i espiritual
Vaig marxar a Amèrica però el meu tiet estava malalt i vaig tornar a cuidar-lo. Els de la discogràfica m'estaven buscant. La casualitat es va creuar a la seva vida i des de llavors ja no va deixar de recopilar èxits posant de moda la rumba catalana. Bonamusa, encarregat de preguntar sobre les primeres etapes de l'artista, va concloure la seva intervenció amb el tema de l'espiritualitat i l'humanisme de Peret. El cantant va reconèixer que és un sentimental i va explicar quines son les coses que el fan feliç. L'economia no té res a veure amb la felicitat. Sembla estrany però jo sóc feliç anant a visitar malalts, va explicar. Malgrat tot, Peret va passar per alt la pregunta de Ricard Bonamusa sobre els seus 10 anys dedicats a l'església. Però, quan es va tornar al tema més tard, el cantant no va tenir cap problema en demanar perdó i respondre a totes les qüestions sobre el tema que li van plantejar Bonamusa i Salicrú. Crec en un déu amic. Allà on hi ha amor, hi ha un déu, deixava clar. Sobre la presència de déu a la societat actual, Peret ho té molt clar. L'espiritualitat és a tot arreu. Déu és necessari. Si una societat no té déu, se'n crea un.
Polèmica censura
El retorn de Peret als escenaris ha estat marcat per la polèmica. Com va recordar Salicrú en el seu tron, Que levante el dedo, el nou disc del cantant, ha estat censurat en alguns emissores per parlar de la prostitució. Estic acostumat però em fa pena perquè, en teoria, hi ha democràcia, va declarar. La polèmica neix perquè Peret defensa la prostitució en una de les seves cançons. L'únic que jo dic és que prefereixo el que venen les prostitutes abans que el tabac o les armes. Tothom ven., apuntava. L'artista es va declarar amb forces per seguir molts anys, -perquè no se fer res més-, i ho va demostrar en la part final de l'acte quan, just abans de rebre la medalla i un obsequi, va oferir un petit recital que va convertir la sala de conferències del carrer Santa Teresa en una festa.
Acompanyat per 3 músics de la seva família, Peret va oferir clàssics com Una lágrima o El mig amic i es va moure per la sala regalant clavells a les assistents. Si mai em necessiteu, aquí està el meu telèfon. Si em voleu regalar alguna cosa només cal que em truqueu i ja seré aquí, va acabar dient entre les rialles de la gent.
Peret durant la seva petita actuació