El Partit Popular de Catalunya (PPC) de Mataró ha lamentat i s'ha mostrat sorprès per la negativa dels tres partits del govern català de catalogar com a bé d'interès arquitectònic-artístic la casa de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, ubicada al carrer Provença de Barcelona. Concretament, la proposició no de llei sobre aquest tema presentada pel parlamentari mataroní, Joan López, va ser rebutjada en la darrera sessió de la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya.
Paulí Mojedano, cap del grup municipal del PPC de Mataró, ha manifestat que com ja ha succeït en altres ocasions, el fet que la iniciativa vingués del PPC ha fet que els partits de tripartit de la Generalitat s'hagin decantat per un vot negatiu, independentment de la validesa de la sol·licitud. I ha afegit: Encara que aquesta postura no ens sembla correcte és l'única explicació que trobem. A més, en aquesta ocasió la proposició no de llei anava acompanyada d'una proposta de l'Ajuntament de Mataró, aprovada per unanimitat en el passat ple del mes d'octubre, en la qual es demanava més informació sobre el futur de la casa de l'arquitecte i la possibilitat de la seva catalogació, sempre tenint en compte que el consistori de Mataró no té cap tipus de competència sobre l'habitatge.
La presentació d'aquesta proposició de llei i l'escrit de l'Ajuntament de Mataró es va produir després que el passat mes de setembre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya denegués la declaració de bé nacional de la Casa Puig i Cadafalch, després de trenta anys de la primera demanda per l'obtenció de la màxima protecció artística. Actualment, la casa és propietat de la besnéta de l'arquitecte mataroní i només compte amb la protecció del consistori barceloní.
Aquesta casa del carrer Provença de Barcelona, casa i despatx de Puig i Cadafalch, va ser rehabilitada el 1918 pel mateix arquitecte. En ella hi va aplicar novetats arquitectòniques impactants en aquella època, per exemple, va ser el primer edifici de la capital catalana en què el terrat es va convertir en una zona d'esbarjo ajardinada. A més, aquest habitatge va ser la seu clandestina de l'Institut d'Estudis Catalans, entitat de la qual el mataroní en va ser president.
