Ara que Justo Molinero ja no fa ‘La Festa’ a Mataró... què és el que farà sortir la nostra ciutat al mapa cultural del país?
Al llarg de tota la campanya vaig parlar que una de les coses que ens ha de definir als ciutadans és l’orgull de les coses pròpies i públiques. El que a mi m’agradaria que ens fes sortir és precisament aquesta identificació entre la sensació de ser mataroní i l’orgull de ser-ne. El que cal és un treball tenaç de participació. Jo no crec en aquests esdeveniments singulars, en majúscules, crec més en la pluja fina que en les tempestes.
O sigui que no farem Festival Internacional de la Mediterrània, com deia ERC.
A mi m’agraden els events que poden contribuir a transmetre valors. Si em diguessin... què tal fer un festival de teatre per minusvàlids a Mataró? I especialitzar-nos en petit format? Tan interessants són les marques com les multituds. Tan les unes com les altres només ajuden a fer una política cultura en la mesura en què contribueixen a transmetre els valors de la solidaritat, igualtat, justícia, participació... Això és el que farem, comptant amb la diversitat de públics.
El quid de la qüestió deu ser trobar activitats que impliquin tota la ciutat.
Tot depèn de l’objectiu que li donis. Si fas un festival de teatre de petit format i esquitxes territorialment tota la ciutat... estàs fent una cosa revolucionària... i això no ho pots fer amb grans events. El festival de Ràdio RM no es feia amb aquesta voluntat. Hem de «cosir» la ciutat, el que passa és que les accions concretes se sabran quan sapiguem el pressupost del Patronat. El que sí m’agradaria és d’aquí quatre anys haver trobat un element singularitzador.
Les noves tecnologies seran una de les línies argumentals durant el mandat?
No es pot centrar tot en les noves tecnologies. Fem un minicicle d’això en el programa de teatre i dansa, però no crec que sigui una cosa per singularitzar, com molta gent es pensa. D’aquest programa del primer trimestre en sobresurten moltes línies argumentals, però en realitat l’element que determinarà amb més profunditat l’acció del govern serà la promoció de nous públics. I això s’aconsegueix no només amb les noves tecnologies.
Doncs quines grans diferències hi haurà entre l’època Remigi Herrero i la seva?
Participació, valors i la possibilitat de triar. Això seria fonamental però només és possibles buscant nous espais. Que arribi un divendres i la gent pensi: «On anirem?» en comptes de «Avui què fan?». Això ens porta novament a pensar que hem de potenciar les coses petites.
I a buscar complicitats amb les associacions.
Si, i molta més feina a «cosir», què dèiem abans. En aquest sentit jo crec que és molt important que les associacions de veïns en aquest moment facin una reflexió sobre quin sentit actual tenen les festes de barri. Tenen un valor afegit important i és que des del maig al setembre a Mataró passen coses al carrer. Però si mires el programa es repeteixen esquemes i activitats. Això no vol dir que haguem d’anar a imposar-los a res. El tema és si som capaços que tots els ciutadans de Mataró hi participin i fem que cada festa tingui elements singulars. Qui diu que no es pugui fer un gran event coincidint amb una d’aquestes festes?
Com encaixa això dins Les Santes?
Doncs diversificant l’oferta per continuar fent que gent diferent es trobi en actes com el Sarau. Es diu que els Focs són l’acte més integrador, però al Sarau hi ha també un públic totalment barrejat. L’altra cosa interessant de Santes és que és l’únic moment de l’any que es pot triar, potser massa i tot, en alguns moments.
Respecte a això del model de Santes... fa anys que en parlem. No penso defugir el debat, però si es creu necessari fem-lo ara, no al mes de maig. Em temo de totes maneres que entrarem en un debat circular i al final haurem de veure què fem en realitat. Les Santes canvien any rera any.
El Monumental va quedar com un punt eteri en l’acord de govern tripartit...
Sí. El tema dels equipaments culturals tot just s’està discutint. Jo crec que al Monumental s’hi haurien de fer quatre coses: millorar la comoditat de les butaques, el tamany de la caixa, l’acústica i que hi hagi un foyer.
I respecte altres espais?
És un procés llarg, perquè per començar no podem somiar en fer un Museu d’Índústria o modificar el Monumental fins que no haguem enllestit Can Xalant, el Centre Arenas i la Nau Gaudí.
