Prieto reuneix quatre-cents adeptes en la seva lluita a favor de l'orgue

Raúl Prieto havia anunciat un concert extraordinari per dissabte dia 23 al vespre. El públic va acudir, tot i que el temps desafiava tormenta i va omplir la nau central de la basílica de Santa Maria adequada com una platea de quatre-centes localitats encarades a l'orgue monumental. Amb retard i amb parsimònia, Prieto va començar el seu repertori, integrat per peces del repertori romàntic impressionista que va introduir Maria Salicrú -Suite pour orgue Op.5, de Maurice Duruflé; Preludi i fuga sobre B.A.C.H., de Franz Liszt i Sonate nº1 pour grand orgue Op.42 d'Alexandre Guilmant. “He escollit tres peces pensades per a grans instruments”, explicava Prieto al final del concert. El públic, que va seguir la interpretació a través d'una pantalla gegant, va premiar l'organista amb una sonora ovació i li va reclamar dos bisos. Prieto va correspondre amb una cadència per a pedal, arreglada com a estudi, de Joseph Bonnet i amb una fantasia en bi bemol de Johann Pachelbel que va posar la cirereta al vespre musical. “Mai estic satisfet al cent per cent del resultat. Per això cada matí em poso a treballar”, valorava Prieto, extasiat, però satisfet per l'èxit de convocatòria. El jove organista no va enganyar a ningú: el concert, efectivament, va ser extraordinari.