Primavera per la Pau celebra 25 anys fent una crida als seus antics membres

La coral Primavera per la Pau va néixer a Mataró el 1983, ara fa 25 anys, quan es complien 10 anys del cop d’estat d’Augusto Pinochet a Xile i 15 de la Primavera de Praga. No tenien més plans de futur que interpretar una de les peces més populars i conegudes de la música xilena, la Cantata de Santa María de Iquique, del compositor Luís Advis. Llavors, van realitzar una convocatòria a través dels mitjans locals per reunir a la gent a qui li vingués de gust participar en el muntatge. Prop d’una seixantena de persones van acudir a la cita i l’obra es va estrenar amb èxit. “No pensàvem pas formar una coral, però l’experiència va anar tan bé, l’estrena va ser tan gratificant, que 25 anys després encara hi som”, explica el director de Primavera per la Pau, Genís Mayola. Un quart de segle més tard, el conjunt decideix fer exactament el mateix: obre una convocatòria, en aquest cas citant a tots aquells qui hagin cantat la Cantata de Iquique algun cop a la coral mataronina, per reunir-se de nou i interpretar la mateixa peça al Foment, el proper 10 d’octubre.

Els assaigs comencen el divendres, dia 26. Tots els interessats poden acudir aquest dia a 2/4 de 9 del vespre al Foment, on es començarà la feina. L’única condició que s’ha de complir, a més d’haver cantat algun cop la peça d’Advis amb la coral (és la peça més representativa de la trajectòria de Primavera per la Pau, ja que l’han interpretat en nombroses ocasions), és assistir als tres assaigs que s’han programat els dies 26 de setembre, 3 d’octubre i el 9 d’octubre (aquest últim l’assaig general amb músics). “Ens faria molta il·lusió que la convocatòria funcionés tant bé com aquella del 83”, explica Mayola. No és pas que els manqui gent, ja que actualment la coral compta amb unes 80 persones; simplement volen celebrar el 25è aniversari del projecte d’una manera ben especial.

Una peça emblemàtica
La Cantata de Iquique sempre ha estat present en els 25 anys de Primavera per la Pau. A tall d’exemple, l’any passat la Coral la va interpretar a Sabadell. Un fet comprensible tenint en compte que amb ella van iniciar la seva biografia i, sobretot, pel pes específic de la pròpia composició. La cantata d’Advis es va estrenar l’any 1970, tan sols tres anys abans del cop d’estat de Pinochet, i recull uns fets que van ocórrer l’any 1907 al seu país arran d’una vaga de miners. Els treballadors es van desplaçar a la ciutat portuària d’Iquique, al nord de Xile, on s’embarcava el salnitre que excavaven a les mines, i allà van ser massacrats per l’exèrcit. Hi van morir 3.600 persones. Els fets que narra són terribles i, a la vegada, profètics. Mayola cita una frase del text del final de la cantata: ‘Quizás mañana o pasado, o bien en un tiempo más, la historia que han escuchado de nuevo sucederá’. Efectivament, tres anys després de l’estrena, l’11 de setembre de 1973, l’aviació militar xilena bombardejava el Palau de la Moneda de Santiago i Pinochet instaurava el terror a Xile.

Mayola explica que la cantata d’Advis segueix “l’estructura típica del Barroc”, prenent el model de Bach o Händel, però hi afegeix “un toc de música popular”, convertint-se en una mescla de música clàssica i música tradicional xilena. El conjunt Quilapayun (‘Tres barbes’, en llengua Mapuche) va popularitzar la peça interpretant-la arreu del món. Una de les seves gires va parar a Mataró, l’any 1977. “Recordo perfectament la data, va ser al Parc Central el 9 de juliol de 1977. Just el dia abans de casar-me”, explica Mayola.