Tarragona i la seva mítica plaça de toros reformada va ser escenari diumenge 6 de la jornada gran del Concurs de Castells i en ella els Capgrossos hi van estar molt a prop del seu millor registre històric. Era l’objectiu i no es va aconseguir, això és així, però la capacitat, el motor i el potencial de l’artefacte casteller dels de la camisa blava va rutllar millor que mai, fins i tot. Es va sentenciar el 3 de 9, el va batallar i descarregar la torre de 9 del Bequetero perquè és la que fa i 15 en la història de la colla i després es van fer dos intents desmuntats -és a dir, arriats avall i sense caure- de l’imponent 5 de 9 amb folre. Especialment el segon era d’una solvència espectacular: els Capgrossos el tenen a la vora. Molt a la vora. Aquests Capgrossos d’ahir poden superar els seus millors resultats de la història.
Aquest Concurs dels Capgrossos queda, com a resultat fred final, certament heterodox. Amb només dos castells, la posició final desvirtua el mèrit casteller del que van fer ahir uns 700 blaus amb unes pinyes pròpies espectaculars. Com tot en aquesta vida, el Concurs es pot valorar segons es vulgui i convingui d’una determinada manera o exactament de la contrària. Qui vulgui aferrar-se a la lògica competitiva, la classificació, els punts, els premis i tota la parafernàlia pròpia d’aquesta cita però impròpia de la naturalesa castellera i no entengui altre codi que aquest pot incomodar-se’n.
La valentia d’anar dos cops a pel teu sostre històric 6 anys després, la destresa de desmuntar sense caure tots dos i el valor de decidir que ja n’hi ha prou després de tantes hores com va decidir qui ho ha de decidir no es comptabilitza en punts, euros ni posicions. I el seny d’evitar la caiguda, tampoc. Això està clar.
El 5, ben a la vora
En una sessió excessiva (per hores de durada i sobretot per quantitat de llenyes vista) que van tornar a guanyar els Castellers de Vilafranca, la colla del Maresme es va plantar a quarts de cinc en un atzucac. Els autobusos havien sortit de Mataró quasi onze hores abans, per a contextualitzar. Al Concurs s’hi havia anat amb un pla i aquest s’havia complert en les dues primeres rondes. Fil per randa, fita per ronda. A la tercera i a la quarta s’atacava el 5 de 9 amb folre i aquí és on cal posar una mica de context per entendre què volia dir això, per si sol i què vol dir el que va passar en cadascun dels dos intents desmuntats fets.
El 5 de 9 és un colós, un castell de gamma extra complicadíssim. Aquest any només l’han fet els de Vilafranca i la Vella de Valls (les dues primeres colles del Concurs). Ningú més. Ahir a banda dels Capgrossos sols el va intentar la Jove de Tarragona, després de descarregar el 3 de 10. I els hi va caure, després de l’aleta. El 5 de 9 és el castell més difícil que mai ha fet la colla del Maresme i havent-lo assolit quatre cops val la pena veure l’estadística. L’han intentat 13 vegades. 4 èxits sobre 13 temptatives. Això és el 5 de 9.
I també són més coses. El 5 de 9 és un castell que a assaig es pot dur fins a sisens, però que a plaça des de llavors fins a carregar-se hi ha molta tela, molta estona i molta lluita. Que l’assages i l’assages, vaja, però la part més desconeguda del castell sempre és major. Té molt més zona fosca (per la intriga, s’entén) que la torre de 9, per comparar-la amb el gamma extra més manit al Maresme. Per tant en certa manera és un meló que ha d’anar a plaça per ser obert. I per això cal interpretar els dos intents desmuntats de 5 de 9 dels Capgrossos. I per això és aquest el fonament sobre el que cal edificar el post-Concurs.
Perquè els dos intents desmuntats van anar per camins diferents però, posats de cantó, mostren un progrés espectacular. El primer va ser una retirada a temps assenyada. El segon va anar cap avall quan faltava ben poc per a la carregada, transmetia molt bones sensacions i la part de baix oferia maneres de ciment armat. Tot el castell era elèctric. Es veien guspires a les mirades i als cossos. De cop va tornar a aparèixer la colla insaciable i decidida dels millors temps de Capgrossos. Va tornar el ‘prime’ que diuen ara aquest tipus de joves que només saben vocabulari anglès.
La colla ho va ensenyar, la colla ho torna a ser però, ai las, tot plegat no deixa de ser un mecanisme complex de moltíssimes peces. I la grandesa dels castells com el millor exercici en equip que hi ha també passa per moments com un no veure-ho clar i, per tant, toca desmuntar. Sempre desmuntar és millor que caure i qui no ho vegi així s’ha equivocat de colla.
- Va quedar tant a la vora el 5 de 9 (amb l’aixecador del 3 col·locant-se) que l’altre 5, el de la posició a la taula, se’n va anar a Igualada. Dels dos 5 del dia l’important era el primer.
La torre de 9 que fa i 15
Abans de les dues rondes consagrades al 5 de 9 hi va haver el que gairebé sembla un altre Concurs però que cal citar degudament. Els Capgrossos van fer un 3 de 9 amb folre que va notar l’impacte de la plaça i els nervis lògics. Poca conya amb el que suposa fer castells en aquella olla a pressió de sorolls, xivarris, imatges i distorsions que és la plaça de toros de Tarragona. El 3 no va ser dels millors però alhora no va patir. I va servir per veure que els Capgrossos duien gent i que si calia ensenyarien la versió rosegadora.
I les dents, per serrar-les, van haver de sortir a la segona ronda. Després d’un mal primer peu, el segon de la torre de 9 amb folre i manilles va anar cap amunt tot i tenir l’estructura una mica girada. Sort n’hi ha de la coneixença i confiança que hi ha amb aquest gamma extra perquè els Capgrossos la van saber descarregar sense domar-la quasi en cap moment. Amb ofici i perícia, és clar, però aquest cop la torre va ensenyar la seva versió rebel. L’avantatge d’aquesta és que és un castell ràpid que els de blau fan, a més, a contrarellotge. I després d’una carregada incòmoda va venir una descarregada força al límit.
Sí, però a la saca. I va sonar el Bequetero més adient ja que amb la d’aquest Concurs ja són 15 les torres de 9 de la història dels Capgrossos. Aquesta torre, la brega i ofici de tanta gent a la pinya i els molt bons intents de 5 de 9 han de ser el combustible d’ara fins a final d’any.
Frec a frec i massa caigudes
Més enllà de la lectura mataronina, com passa sempre la disputa per la victòria i els llocs d’honor són el que va protagonitzar el relat hegemònic d’un Concurs amb massa caigudes. Vilafranca i la Vella de Valls, primer i segona, van acabar amb tres llenyes cadascuna. Els Castellers de Vilafranca han revalidat el títol i s'han imposat en el Concurs de Castells de Tarragona. Els verds eixamplen així la seva hegemonia a la competició, en què s'han emportat dotze de les últimes catorze edicions. Només en dues ocasions -el 2000 i el 2018- la Vella, que aquest diumenge ha quedat en segon lloc, se'ls ha imposat. Els de Vilafranca han exhibit el 3 de 10 amb folre i manilles descarregat, i han carregat el 9 de 9, el 4 de 10 i el 4 de 9 amb folre i agulla. Al seu torn, la Vella ha lluït el 4 de 9 descarregat i ha carregat el 4 de 9 amb l’agulla i el 4 de 10 amb folre i manilles, renunciant a participar a la última ronda. El podi el completa la Jove Xiquets de Tarragona després d’un concurs que ha durat set hores.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta