Canto jo i la muntanya balla d'Irene Solà

capgros.com

L’excepcional versió de la novel·la d’Irene Solà, al Monumental

A ‘Canto jo i la muntanya balla’ prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló

Guillem Albà i Joan Arqué porten a l'escena del Teatre Monumental de Mataró el llibre d’èxit d’Irene Solà, ‘Canto jo i la muntanya balla’. Una dramatúrgia de Clàudia Cedó, amb música de Judit Neddermann i escenografia d'Alfred Casas i la mataronina Laura Clos ‘Closca’, que evoca un text màgic en què podrem veure un híbrid de teatre de gest, text i música en directe.

Diumenge 7, a les 19h al Teatre Monumental (la Riera, 169). Preu: 24 € platea; 19 € amfiteatre

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

A ‘Canto jo i la muntanya balla’ prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius.

 

Etiquetes: