Homenatge a Joaquim Arenas, pare de l’escola en català

Un Ateneu Centre Cultural ple fins la bandera, amb unes 150 persones, va homenatjar dilluns a Joaquim Arenas, el mataroní que va ser pare del model d’immersió lingüística: una persona clau per entendre l’escola en català i un exemple i model d’estima, defensa i difusió de la llengua. En uns moments com els actuals, la Distinció d’Òmnium Cultural Maresme a Arenas va ser un premi a la trajectòria i a la vegada una reivindicació de la tasca feta. 

Joaquim Arenas i Sampera (Mataró, 1938) és mestre i pedagog, reconegut com un dels pares del model d’escola catalana. La seva dedicació a la llengua i la cultura catalana i el seu paper clau en la promoció de la immersió lingüística han estat especialment destacats. Arenas va ser coordinador general i director de l’equip pedagògic de la Delegació d’Ensenyament Català d’Òmnium Cultural durant els anys setanta. El 1978 es va incorporar com a tècnic al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. El 1983 va ser nomenat cap del Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC), des d’on va treballar per aplicar la immersió lingüística fins al 2003. A més, va ser rector de la Universitat Catalana d’Estiu l’any 1995.

Molt emocionat

Joaquim Arenas inicialment no anava a fer un discurs pel seu estat de salut, però al final emocionat va parlar agraint el premi, recordant feina feta i defensant la llengua com a pilar fonamental de la identitat catalana. La seva dona Margarida Muset va acabar de completar-ho amb unes paraules en nom seu.

El president d’Òmnium Cultural va prendre la paraula per felicitar la trajectòria i la tasca d’Arenas i compartir la preocupació i l’alarma per la davallada de l’ús social del català. Xavier Antich va reconèixer la contribució del Joaquim Arenas per construir l’escola en català “que ara s’ha de defensar més que mai davant de la intromissió dels poders judicials en un àmbit que no els pertoca” i va afegir que “s’ha d’anar més enllà de l’escola per fomentar l’ús del català en àmbits on no s’havia incidit mai com l’esport, en una societat on la diversitat s’ha de veure com una oportunitat per fer de la llengua una eina de cohesió social”.