Núria Poch (Barcelona, 1962), és la directora del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró i juntament amb Galdric Santana (Barcelona, 1971), director de la Càtedra Gaudí seran els comissaris de l’Any Gaudí el proper 2026. La commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí vol apropar a la ciutadania l’obra de l’arquitecte amb una visió transversal, territorial i d’internacionalització. Hem parlat amb la Núria, principal valedora de la Nau Gaudí de Mataró i ho hem fet ara perquè quan es va anunciar el nomenament era a mitjan juliol, quan a Mataró no estem per orgues.
Com t’arriba l’encàrrec de ser comissària de l’Any Gaudí?
Tot arrenca l’any 2013, quan fa 130 anys de la construcció de la Nau Gaudí. No era un aniversari massa rodó però vam decidir celebrar-lo i entre molts altres aspectes es va impulsar la ‘Declaració de Mataró’. Aquesta ‘Declaració’, que dit així sona grossa, té la importància que per primera vegada tots els gestors d’obra i edificis de Gaudí, tant públics com privats, es reunien i signaven una declaració d’intencions bàsica on es comprometen a preservar i difondre la seva obra. La conseqüència d’aquell primer pas és que l’any següent es constitueix el ‘Consell Gaudí’ per a la preservació i difusió i hi formen part edificis, institucions i la seva seu és aquí, a la Nau Gaudí de Mataró. Es on es fan les reunions, l’activitat anual, els seminaris. De tota aquella feina, de mica en mica, en surt que quan el Consell es proposa commemorar el 2026 com a Any Gaudí es posin dos noms sobre la taula com a comissaris i un és el meu. L’altre, Galdric Santana. Són molts anys de treballar plegats i per això estem aquí.
Per què fa falta un Any Gaudí?
Home, està clar que de Gaudí no ens cal pas vendre massa el producte però alhora és un personatge molt complexe i la intenció és recuperar-lo com arquitecte. Gaudí s’ha convertit en una mena de fita turística i fenomen de masses que fa que la ciutadania del país n’estigui una mica fins al capdamunt i no vagi ni vulgui veure la Sagrada Família. Per això ens proposem la part més d’arquitecte com a eix de la celebració: posar en valor la seva vàlua a nivell científic, artístic, estètic. Hem de fer una lectura transversal de tots els seus edificis, que és quelcom una mica pendent, perquè la manera com tracta la llum, el color o els elements són comuns a tota la seva obra. Ell ho lliga tot una mica. I també ens proposem reactivar la recerca sobre Gaudí. És curiós però no se’n fan, de tesis sobre Gaudí en part per l’envergadura del personatge. Convocarem un congrés específic i recollirem aportacions noves. Es tracta d’espolsar el personatge i recuperar l’arquitecte.
Què té d’especial?
Que és tot un personatge. No sabem on va néixer, de llegat no n’hi ha perquè per la Guerra es crema el seu taller de la Sagrada Família amb tots els dibuixos i plànols o maquetes. No li agrada que el fotografiïn i hi ha ben poques instantànies seves i té la tira d’edificis que no els va acabar… i alhora és una autèntica bomba: un dels millors arquitectes de la història. Tot això li dona una àuria de com deuria ser. És l’únic arquitecte a nivell internacional que té un Consell on tots els seus edificis treballen plegats: des de la Sagrada Família fins a particulars.
Com se’t va acudir posicionar Mataró com a KM 0?
Va ser clau l’oportunitat aprofitada del 130 aniversari per difondre la nau, que era ben poc coneguda. Nosaltres som el germà petit, sí, però també som els primers. Des de l’alcaldia es va entendre l’oportunitat i gràcies a això ens vam posicionar. Òbviament si poses la Nau Gaudí al costat de la Sagrada Familia o la Casa Batlló som ben poca cosa. Però la Nau Gaudí és un edifici molt important.
Què és el que la fa important?
La Nau Gaudí de Mataró és l’única vegada que Antoni Gaudí treballa amb el cooperativisme, amb el socialisme utòpic i amb els treballadors. Això és important de dir i reivindicar. Després sempre seran els burgesos o l’església els qui li fan encàrrecs. La nau és el primer edifici que construeix, el primer cop que fa els arcs parabòlics que aquí són de fusta i que després desenvolupa als altres edificis. També estrena la ceràmica com element decoratiu de les letrines. Però cal posar molt en valor com Gaudí participa del moviment cooperativista, com s’interessa per les condicions dels treballadors. Hi ha un plànol fet per ell del que hauria pogut ser la ciutat cooperativa al voltant de la nau estructurant bé els habitatges on dissenya cases unifamiliars, zones d’oci com el casino, educació amb l’escola. És un projecte molt interessant, aquest. I Gaudí el va visualitzar aquí.
En fem prou gala, d’això?
L’any 2026 ha de servir per explicar-ho més del que ho fem, és clar. Farem una exposició de l’edifici i actes que l’acompanyaran: serà un monogràfic Gaudí i ja hi estem barrinant i treballant. A la Nau Gaudí ara hi ve força gent, tant per l’edifici com pel Museu. L’any passat va ser el de més visitants des que la Nau està oberta i per primer cop la gent de fora va superar els de Mataró.
Hi hauria més Gaudí a Mataró si hagués reeixit amb la Pepeta Moreu?
El tema de la Pepeta dona per a moltes imaginacions del que hauria pogut ser i també del que va ser i condicionar. Gaudí va ser cèl·libe tota la vida per culpa d’una mataronina? Tant gros va ser el disgust? La Pepeta també era tot un personatge i dona per molt en el món de les suposicions. El que hagués passat no ho sabrem.
Quina valoració fa del matrimoni Gaudí-Bassat?
Jo recordo la Nau Gaudí plena d’ordinadors del centre ocupacional quan la van ensenyar. La crisi del 2008 va aturar la jugada de la Farinera i l’Alcalde Baron va proposar una alternativa. Vam visitar dos o tres espais però va ser entrar a la Nau i tenir-ho clar, un amor a primera vista del tot. Té molt encant, té màgia. Durant tots aquests anys hem fet 53 exposicions entre la Nau i fora de la Nau. La tasca d’ensenyar la col·lecció, de reivindicar els artistes, de fer-ho especialment també amb els mataronins és per estar contents. Ens hem passejat per molts països i ha vingut molta gent aquí. El matrimoni funciona i a més amb sentit de comarca com ara les col·laboracions amb Llavaneres o el Museu del Càntir d’Argentona.
El Consorci públic-privat pel Museu és indefinit en el temps?
Durarà el que duri la voluntat que hi sigui. Programem a quatre anys vista i depenem del pressupost municipal, que és d’on surt el programa marc.
La porta de la Farinera com a seu del Museu està oberta?
Teòricament sí. Però sincerament no hi penso. Ningú ha dit que no. És allà. Entenc que construir museus partint de zero és més que complicat perquè es tracta de fer-lo viable, d’obrir la persiana cada dia. I la Farinera és immensa. Amb la Nau Gaudí ja estem prou entretinguts.
Ara s’està desenvolupant tot el sector, amb una Torre Barceló altíssima al costat. No és un moment per pensar-hi?
Insisteixo: és un tema que no està descartat però ningú en diu res. Amb una torre tan alta al costat és ben bé que tot el del cantó, inclosa la Farinera, sembla que quedi empetitit o encongit. A veure com s’acaba i com queda.
Després de l’Any Gaudí, què et quedarà per fer?
No hi he pensat. Quan s’acabi l’Any Gaudí em quedarà poquet per jubilar-me. No em situo encara en l’any 2027 però ser comissària pot ser un molt bon colofó.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta