Unes Dissantes rodones i espaterrants, amb moltíssima participació, van sumar dissabte una nova pàgina a la història particular d’aquest acte estimadíssim de la Festa Major de Mataró. La Fundació El Maresme ho va tornar a fer i van triomfar tant les novetats com el Tardeo amb bingo musical com els concerts, amb 31 FAM capitalitzant la nit i també, òbviament, el moment màgic, simbòlic i emotiu que sempre és la flashmob del Jo soc com tu.
Les Dissantes van tornar a ser una senyora moguda impulsada per la Fundació Maresme i feta possible gràcies als seus usuaris i treballadors, a més de tot un exèrcit de voluntaris. El Tardeo amb bingo musical, novetat d’enguany al Pati del Cafè Nou, va ser un èxit rotund. Va atreure un públic jove i de més gran i es preveu que es repeteixi en futures edicions.
La marea vermella
El moment de màxima germanor i de visualització de la diferència arriba amb la multitudinària flashmob, on milers de persones van crear una gran marea vermella ballant el Jo Soc Com Tu d’enguany, enguany versionat per Sara Roy i coreografiat per la companyia de dansa Dans Invitro, que any rere any demostren el seu compromís amb la inclusió.
La nit de concerts, protagonitzada per Sara Roy, 31 Fam i el grup de versions Angangas, va omplir el Parc en tot moment. El moment més àlgid de la nit va ser l’espectacular actuació de 31 fam, que va sorprendre el públic amb una convidada sorpresa molt aclamada pel públic jove: Mushkaa. L’artista catalana més escoltada del moment, alter ego de la vilassarenca Irma Farelo, va desfermar el públic amb una col·laboració excitant. Tot el concert de 31 Fam va ser una exhibició de la tirada que té l’urban avui en dia.
Les Dissantes se’n van anar fins les 12 hores de programació que visibilitza les capacitats posant en valor la inclusió i la normalització de la diferència. El colofó habitual van ser els Angangas i les seves versions remesclades i esbojarrades que, allà al Parc estant, va remetre fins i tot a d’altres nits de Santes. Tant, que fins i tot van aparèixer els primers castells de cadires, una tradició localista que sempre és indici que la gent s’ho passa bé.