Un Sant Jordi per emmarcar, el d’aquest 2023. Mataró va viure i celebrar un 23 d’abril rodó per fi, després de no tenir-lo el 2020 per la pandèmia, de viure’l a l’expressió mínim el 2021 pel mateix motiu i d’aquell xàfec impertinent que ens el va tallar de soca rel el 2022. Entre que Sant Jordi queia en diumenge i les ganes acumulades, tots els actes de la festa van respondre al mateix patró: gent, molta gent, una gernació, tot multitudinari.
Des de primera hora del matí els carrers van bullir d’activitat. Una estesa de parades per tota la ciutat que, a la Riera com a centre neuràlgic, va fer que la passejada amunt i avall, tan típica, fos especialment lenta menys a l’hora de dinar. A la Plaça de Santa Anna, per tercer dia, Fira del llibre i els llibreters (que els sol costar) somreien.
Al migdia, Drac i Dragalió cap al Llibre Gegant de Contes i els Capgrossos fent castells davant l’Ajuntament. I a la tarda gegants, gegantes i nans. La col·lecció completa o poc li deu faltar. I gent, molta gent, una gernació, tot multitudinari.
Ja de nit, potser massa tard i tot, la Fogonada. Amb els seus voltafocs i les espurnes giravoltant i ballant per les places. I com apunt final, quatre gotes al punt de les dotze. Com dient que ja no era Sant Jordi. Una anècdota.
Un dels Sant Jordi més radiants que es recorden, repassat en fotografies de Romuald Gallofré: