Més participants, més públic, més nivell, més bones disfresses. La Rua de Carnestoltes de Mataró ha entrat en una dinàmica positiva, que la fa créixer i millorar. Hi ajuda el recorregut, l’empenta organitzativa, la major dotació dels premis i és clar la implicació d’entitats, grups i famílies. El fet és que la que s’anunciava ja dies enrere com la Rua amb més participació dels darretrs anys va resultar espectacular un cop al carrer, evolucionant des del Parc de Cerdanyola al Parc Central. Va ser el gran acte popular i participatiu d’aquest Carnestoltes, un dels dies de més gent al carrer. La corona de la festa.
Deuria treure fum del cap durant estona, el jurat, per barrinar a qui donar els premis. Òbviament amb més de 1.000 persones desfilant l’expectació al final de l’acte al Parc sempre és per saber qui canta victoria. Va guanyar (1.500 euros) l’escola Anxaneta, que els darrers anys és especialment activa al respecte. La seva proposta era la d’un parc d’atraccions ple d’humor i originalitat. I molt nombrós. Les comparses grans van fer una exhibició del múscul associatiu de la ciutat perquè hi havia comparses com la dels caramels de la Penya Al-Andalus que impactaven de tantísssima gent desplegada. Un 10 per a totes.
El segon premi, de 700 euros, va anar a parar a El Vol de la Colla i una original col·lecció de globus aerostàtics i lluminosos que realment feia molt bona fila. La canalla, especialment, feia els ulls com a taronges quan els veia. Encara es van fallar dos premis més: el tercer, de 500 euros, per a una comparsa de ‘Els Mataronians reciclats’ que venien a ser una mena de marcians amb tot el material reutilitzat, com gots o càpsules de cafè. I també llumetes. Entre les famílies o grups petits van cantar victòria els Paons Reials, amb molta elegància i 300 euros a la butxaca per celebrar-ho.
No van rascar cap premi però ve de gust ressenyar d’entre totes les comparses desplegades dues que captivaven especialment. L’una recreava i escenificava amb tot luxe de detalls i interpretació l’imaginari i personatges del Rei Lleó. I era preciosa. L’altra, com sempre (un premi fixe els hi haurien de donar) els Picapedra de l’Esplai Rabadà. Veure entitats inclusives desfilant és un dels millors tresors de la Rua nostrada.
En Pellofa amb els paons reials. Foto: Quim Vives
Més que massiva
Diu l’Ajuntament de Mataró que els ha comptat i que hi havia 20.000 persones. Si en lloc de números tirem de lletres la sensació és que efectivament la Rua tenia un caràcter massiu, més gent que anys enrere. El recorregut és un encert i especialment el Camí de la Geganta s’omple. Al final al Parc Central, també hi havia milers de persones. Sense cap lavabo per elles, per cert.
L’èxit d’aquesta Rua reforça l’argument que ha de ser aquest l’acte primordial i central de la festa, el que mostra més la diversitat i amalgama de gustos, maneres i gents de la ciutat. Una desfilada sense luxes, que manté el to artesanal i rupestre d’algunes disfresses, l’humor fi i els detalls, que agraeix la música intercalada per donar-li ritme a la cosa. Una gran Rua.
Pellofa desdibuixat
Qui obria la Rua i qui va protagonitzar el lliurament de premis era el Pellofa de l’any. De fet obrien camí els Botargues, que a partir de la Plaça de Granollers van canviar les espurnes de les carretilles per bengales intermitents per no fer estralls en la col·lecció de tot tipus de polièsters amb la que se solen fer les disfresses del personal. En Pellofa anava a dalt d’un Citroen quasi centenari i amb tot el seu seguici, resultat del càsting fet.
S’havia anunciat que hi haurà pregó i abans dels premis i sense massa atenció es va fer-ne un succedani breu amb quatre crítiques blanques i tòpiques a temes tan descolorits com els carrils bici, els contenidors o el nombre d’inauguracions. Un home que es feia passar per l’Alcalde i responia al nom de ‘Pot’ i tota la corrua com de polítics intentaven acompanyar. Va ser un Pellofa desdibuixat tot i l’empenta de qui l’interpretava que a més va iniciar el ball posterior com a cantant.
El ball va començar amb la cançoneta del ‘moviment pèlvic’ i un intent no gaire reeixit de flashmob. El seguici, això, sí, s’hi va esmerçar i La Loca Histeria hi va posar ofici per fer moure la gent que no marxava d’entrada. Aquest enllaç Rua-Ball va fer que el Parc s’anés buidant. L’Esplai Garbí, que aquí hi consti, va renovar els vots de complicitat amb la festa fins tard tenint-hi barri i punt lila. I amb música enllaunada, un quart d’entrada a la pista i prou bon rotllo van acabar tocant les dues del dissabte de carnaval.