Les Santes són una Festa Major amb cada cop menys concerts. Una tendència que va consolidant-se, sobrtetot en els grans escenaris. ¡Les raons de context de per què cada cop hi ha menys música en directe a Les Santes són importants. D’una banda, com sempre, aquí la cosa va de duros. Els grans catxets s’han disparat d’una manera abusiva, la cultura de grans festivals (ben inflada amb pela pública, per cert) ha inflat el globus i els noms que més tiren tenen uns preus que poden ser prohibitius si, valgui la redundància, no tens un pressupost per a gaires alegries. Els números de Les Santes s’han explicat més d’una vegada: la festa parteix d’un pressupost que ronda els 700.000 euros, sovint acaba costat gairebé un milió i comptat i debatut el que es gasta en infraestructures i seguretat és gairebé la meitat. Les Santes tenen un esquelet que costa molt i, per tant, és normal a nivell econòmic que li falti musculatura i a més cada cop costa més car de fer l’exercici.
Aquest és un marc general amb condicionants locals però al públic és normal que li estranyi de veure localitats veïnes com Argentona en les que, entre la programació pròpia de Festa Major i la de la Garrinada, presenten una col·lecció de noms superior a la de Les Santes. És quan passa això que estimes remarcable l’esforç i la capacitat dels repicatruges per tenir una bona proposta musical en directe però alhora te’n recordes de quan agafes el programa i veus que les ‘petites pèrdues’ cada cop són més.
Pots anar a programes de fa 10 o 20 anys i cada cop hi ha menys música en directe. Va desaparèixer el Sarau posterior als Focs entès com un tastet que havia arribat a tenir fins a tres concerts i les sardanes en paral·lel a més de cinema a la fresca i teatre de carrer. S’han esvaït els concerts de mig format, durant anys al Pati de Can Marchal i després al Pati del Cafè Nou. Per aforament, per pressupost i també per una paulatina substitució dels grups de programació per les cites fixes amb entitats i grups locals que també està molt bé que hi siguin.
De la necessitat se n’ha fet virtut i de la proximitat un valor i en els darrers 10 i 15 anys Les Santes han anat mutant la gran majoria de la seva música en directe en esdevenir un aparador de grups i realitats locals. Ara són fixes l’Orquestra de Mataró, els Gospel Sons, el Cor Madrigalista, la Nota, la Big Band Jazz o el concert mixt amb grup convidat de l’Agrupació Musical del Maresme. Enguany, a més, alguns d’aquests grups recalen a l’Espai Familiar que des del Parc Nou ha esdevingut un espai i un pulmó de vitalitat per Les Santes. Però més enllà d’això, poca cosa. Hi ha les orquestres o succedanis al Parc, la Convidada de la Família Robafaves i para de comptar.
Fins i tot entitats amb trajectòria programant com els Capgrossos de Mataró han baixat graons per programar música enllaunada (amb el gran David Oleart, sinònim de festassa). La Fundació Maresme, exemplar amb les Dissantes o el retorn de Marrinxa esmenen una mica la plana. També a base de Djs i més perfomance que música funcionarà ‘La Petardada’, la festa Queer després dels Focs. Una festa de missatge potent però que, d’un any per l’altre, cal partir que té menys nom que un concert com el de l’any passat amb The Tyets.
Cites amb encant
Amb aquest panorama, els pocs escenaris on hi ha música en directe s’han de cuidar i es programen amb el que es pot permetre i s’encomanen també a gent de casa. És l’exemple del Concert vermut a Les Esmandies amb la mataronina Maria Lamata de protagonista que ho espera amb candeletes. “Em fa una il·lusió molt gran ser part de les Santes i poder compartir la música que faig en un esdeveniment festiu i de barri com és el vermut de Santes. És la primera vegada i espero que continuï havent-hi espai per portar gent de Mataró en properes edicions”, ens explica. Divendres 16 a les 12h, hi ha aquesta cita. “Serà un concert distès, amb música fesca i ritme. Farem cançons originals bàsicament en català amb bateria teclats i veus, i crec que amb sentit de l’humor i missatges interessants”, ens anticipa.
Pocs concerts que hi ha n’hi ha que coincideixen. En paral·lel al de Maria Lamata tindrem ‘La Gravetat de Coulomb’ al Concert de Barram. Un dels tres integrants del grup és el mataroní Pau Benítez que assegura que hi presentaran “un disc que “és un homenatge als balls de gitanes del Vallès i la Maresma i hem jugat a crear temes a partir dels seus gèneres. També hi tocarem temes del primer disc i, crec, que farem un concert que parlarà també molt dels que ens han precedit i han fet Les Santes com són. No podem oblidar tot el que hem après de persones com en Uanxo, en Canaló, en Faluga, en Morales o en Lluís… i, una mica, els hi dedicarem”.
El retorn de Marrinxa
Qui sí que fa música en directe de sempre és Marrinxa que és l’aportació contracíclica al fet que cada cop hi hagi menys noms coneguts i menys concerts i retorna amb un cartell molt ben trenat i els locals Ignorantes com un dels noms destacats. Miquel Esquerra, cantant de la banda mataronina explica que “encarem el concert de Marrinxa amb la il·lusió que sempre fa actuar per Les Santes, en un dia tan bo com el 28 i en un horari també excel·lent com és just abans del No n’hi ha prou i en una de les nostres places preferides, com és Santa Anna. La gràcia és que fa 10 anys de la nostra primera actuació a Marrinxa. Els concerts sempre mirem de tenir sorpreses pels santeros i santeres. Hi haurà la bogeria habitual d’Ignorantes”
Que cada cop hi ha menys concerts i menys noms rellevants a la programació de Les Santes és quelcom que crida l’atenció dels propis músics i entitats. Maria Lamata assegura que “hi ha poca programació musical respecte a d’altres anys. Crec que no han programat els grans noms de grups famosos del moment, no sé si per un tema econòmic. El que sí que he vist és que en canvi hi ha més programació de teatre a l’espai familiar”.
El propi cantant dels Ignorantes Miquel Esquerra assegura que “mires anys enrere i el panorama de sales i festes populars era molt més extens. Sembla que la cultura underground cada cop interessa menys i cada cop té menys suport institucional però sempre acaba sortint una escletxa com és Marrinxa” per afegir que “Mataró és dels llocs on més hem notat aquesta davallada: Les Santes han passat de ser musicalment una de les festes més potents de Catalunya a ser una de les més tristes on els únics concerts amb cara i ulls els ofereixen associacions com Marrinxa, Fundació Maresme o les Santrash, Falta molta més música i estils que els que hi ha ara”, assegura.
Maria Lamata estima que “a Les Santes històricament li ha faltat arribar als barris. Hauria d’haver-hi un equilibri entre els caps de cartell de música comercial amb molts altres concerts més petits a tot arreu, a poder ser involucrant els veïns i veïnes s per fer un mix-max entre el que la gent vol escoltar i les noves propostes interessants que es puguin oferir”.
Rebla la reflexió Pau Benítez quan diu que “és una llàstima que Les Santes que era una festa que era capdavantera amb una programació musical diversa, hagi reduit la programació. Cal una revalorització de la cultura i tornar a fer un públic exigent i obert de mires com el que hi havia. Cal que tornin els concerts al Pati del Cafè Nou apostant per la qualitat, que torni el Sarau amb 4 i 5 propostes variades i sobretot que es programi amb seny: És necessari que es programi als barris i que sigui una programació de qualitat i als seus centres neuràlgics a les places on la canalla juga, els avis xerren i els joves seuen al respatller del banc”