‘Amb una altra mirada’ és el nom de l’exposició del mes de maig a Espai Capgròs. Suposa el debut a Mataró, en solitari, de Yolanda Capel amb la que hem parlat. L’exposició d’Espai Capgròs, és possible gràcies a Clínica Badia .
Per qui no et conegui, qui és la Yolanda, com et presentes com a artista?
Es podria dir que sóc una artista emergent, tot i que dibuixo i pinto desde els 5 anys. Fa poc vaig deixar la meva professió exercida des de fa 28 anys com a dissenyadora d´interiors i fins a pendre aquesta decissió l art m ha acompanyat sempre com a hobbie o en forma de encàrrecs esporàdics. Ara m'hi dedico a pintar de forma professional amb un projecte propi anomenat Oniric Art, una mena d´art a la carta per a professionals de l'interiorisme que volen incloure art als seus projectes, així com a per a clients particulars. Òbviament també continu pintant de forma lliure el que em bé de gust, com ara les obres que presento en aquesta exposició.
Com has plantejat aquesta exposició i què hi expresses?
Aquesta exposició la presento com a un anunci ( o homenatge ? ) a aquest canvi de romb cap a la dedicació plena al art. El seu títol “ Amb un altre mirada “ a més de constatar aquest canvi també preten transmetre un canvi de mirada literal en el meu art, es a dir, una altre manera de fer diferent a la de fins ara com a dibuixant o pintora. En aquest sentit a més de que es poden veure obres totalment recents, algunes d'elles són rescats de dibuixos antics de tall clàssic i realista que he transformat totalment, donant, lis un caire més abstracte, surrealista o oniric, és a dir, una reinterpretació, una altre mirada...
Com és el procés de creació de les teves obres? Com mires d’inspirar-te?
Jo diria processos, perquè les fonts d'inspiració poden ser infinites. M´inspiran molt la fotografia, el retrat no tradicional, el paisatgisme, els racons o ambients interiors i la arquitectura. Tanmateix m´hipnotitzen imatges de pel.licules, que de vegades aturo per a entretindrem amb un bon encuadre o una combinació de colors. M aturan el temps els bodegons, les flors o els objectes vells que es poden trobar en un antiquari amb les seves formes, colors i contrallums, en fi, em pot sorgir un quadre fins i tot d'una conversa o trobada, una imatge o succés que veig al carrer, és a dir que la inspiració pot ser tant estètica com conceptual, en qualsevol cas sempre haig de dur una llibreta d'apunts !, ja saps, per a retenir les idees.
Com hauríem de definir el teu estil pictòric? Tens referents o influències que es vegin en el teu art?
La veritat és que no m he sabut definir mai com artista. Tinc un gran respecte per el dibuix clàssic i en sóc eterna defensora, però tant bon punt puc ser realista, com abstracta o una barreja de tots dos que és el camí que transito ara. Prefereixo definirme através d´ el que comenta el espectador, però sí et puc dir que existeix un denominador comú en les meves obres i es la predilecció per la insinuació per sobre de la descripció, la combinació de la sutilessa amb la força expresiva i sobre tot la tendència cap a la composició d´un cuadre com si fos un somni o una pel.licula de final obert per a que l´espectador acabi de possar el que li pugui mancar. Com a influències m encantan tots els impressionistes, el costumbrisme americà d¨ Edward Hopper, el romanticisme de Turner, la llum de Johannes Vermeer i per suposat el gran Sorolla
Què t’agradaria que sentís el públic veient els teus quadres?
Aquesta pregunta és la més fàcil !. Sens dubte evocar i emocinar; evocar moments, sensacions, moviment, reflexions... Totes les formes d´art i expressió son més que vàlides, però essencialment jo faig art per aportar bellessa amb la messura que pugui i en aquest sentit el meu objectiu es no deixar mai d´aprendre per a poder seguir emocionant.
LA FITXA
- Fins el 31 de maig
- Espai Capgròs (c/ Sant Benet, 16-18)
- Inauguració. dia 4 a les 19.30h