"Nunca podíamos comer lo mismo que comían los señores, sólo farinetes". Ho diu un dels testimonis del darrer llibre de Ramon Vila, Destí Catalunya, que treballava com a minyona a casa d'una família de l'alta societat mataronina -l'identitat de la qual, òbviament, no es revela-. En el llibre, presentat divendres dia 15 a Robafaves en el marc dels actes de Sant Jordi, Vila narra la història de més d'una vintena d'immigrants que van venir del sud d'Espanya a mitjans del segle XX. I ho fa una persona que durant l'acte va admetre que no havia conegut el fenomen de la immigració fins que ell mateix es va convertir en emigrant i va deixar la seva terra natal, Puig-Reig.
A l'acte hi va assistir l'alcalde Joan Antoni Baron, que va posar èmfasi en la idea que els immigrants que van venir de Murcia, Andalusia o Extremadura eren vistos com a fracassats si tornaven al seu lloc d'origen. Baron va admetre que la immigració és una realitat que s'ha de tenir en compte a l'hora de dissenyar totes les polítiques d'un ajuntament i que els polítics tenen la responsabilitat de fer propostes de cara a minimitzar els problemes que provoca aquest fenomen.
L'expresident de l'associació de veïns de Cerdanyola, Juan de Maya, també va prendre la paraula durant la presentació i va apuntar que els immigrants que ara arriben a la ciutat ho tenen més fàcil que els que van arribar a Mataró -com ell- als anys cinquanta: "Els que vam arribar llavors no hi cabíem dins la ciutat d'aleshores, de manera que ens en vam haver d'anar a les afores a construir les nostres cases. Érem com un gueto", va recordar.
La presentació de l'acte, moderat per Xevi Vilert de Robafaves i on van assistir una cinquantena de persones, va anar a càrrec de l'escriptor i promotor cultural Albert Calls.
