Hi ha qui creu que el Moviment Sènior, que defensa “Una societat per a totes les edats, centrada en les persones i no en els diners i vàlida per a tothom”, és utòpic, la qual cosa és intencionadament veritable. Per gaudir d’una edat sènior plena, cal contemplar aspectes vitals que donin sentit als anys i això no és possible, sense la il·lusió de construir un món millor, de cercar l’impossible, la utopia, donat que el possible es fa sol.
El futur, però, és més propi de la joventut i per aquest motiu una cultura sènior aposta per recuperar l’esperit d’una nova joventut, sense oblidar la realitat del sinó fos. Avançar cap a un futur utòpic, li correspon a la joventut, que és qui en definitiva ha d’assumir la seva responsabilitat històrica.
Els dos extrems del cercle intergeneracional, la joventut i els sèniors, haurien d’esdevenir una punta de llança, per impulsar canvis socials, en una societat força qüestionada. Els sèniors, donada la inevitabilitat de la seva etapa final, més propera per qüestions d’edat, tenen poc a perdre, mentre que els joves tenen molt a guanyar, en una nova societat, caracteritzada per un creixent augment de l’esperança de vida.
Una cultura sènior proposa un pacte intergeneracional, en el que els promotors haurien de ser els sèniors.
-