Les diferències entre els retrats que Velàzquez i Goya van pintar de les famílies reials espanyoles van ser el tema central de la conferència que va oferir la historiadora de l'art Imma Fontanals ahir al vespre a Can Palauet. Fontanals va començar parlant de la contribució de Rembrandt a la història de la pintura, i més concretament de la importància de la seva obra Ronda de nit, que va suposar una ruptura amb el tipus de retrats de grup que s'havia fet fins aleshores.
Dos anys després de Ronda de Nit Velàzquez va pintar un altre retrat de grup clau per la història de la pintura, Las Meninas. Si el quadre de Rembrant va ser agossarat, el de Velázquez és l'essència de la pintura, va afirmar Fontanals. La hitoriadora va animar els assistena a la conferència a fixar-se en detalls insòlits del quadre, com ara que a l'obra es donés tanta importància al servei com als membres de la família reial o que Velàzquez s'autoretratés situant-se a la mateixa alçada que els reis. Velàzquez va establir un diàleg entre el pintor i el rei, entre el poder i la pintura, va explicar.
Segons Fontanals, situant la infanta Margarita al centre de Las Meninas, Velàzquez va voler donar un missatge tranquilitzador al rei Felip IV, preocupat pel futur del seu llinatge: Velázquez li diu que el futur està en la infanta Margarita.
Aquesta estreta relació de confiança entre el rei i Velàzquez es trenca amb Goya, que va ser també va ser pintor de la cort. Però en el seu retrat de la família de Carles IV, va explicar Fontanals, Goya no va tenir compasió. El pintor va viure la gran crisi de la monarquia i així queda reflectit en els retrats que va fer de la família reial: Goya va intentar reflectir la buidor i la crisi, pintant moltes medalles i bandes, però sense profunditat.
