Representants del món artístic i social de Mataró opinen sobre la possibilitat que la capital del Maresme aculli el projecte museístic del publicista Lluís Bassat que Sant Andreu de Llavaneres ha rebutjat.
(Escultor)
Valoro d’una manera extraordinàriament positiva la possibilitat del Museu, perquè tot el que pugui sortir de la massificació en el qual està immers el País s’hauria d’aprofitar. Animo l’Ajuntament que s’ho miri amb bons ulls i ho tiri endavant. És una oferta molt generosa. I està clar que qualsevol oferta comporta un compromís.
Quan Xavier Busquets va donar la seva obra a Montserrat, el monestir va fer grans inversions econòmiques; però una cosa compensa l’altra. En Bassat és un col·leccionista de primer ordre, he sentit a parlar del seu fons i no es pot desmerèixer. A més el projecte està obert a les noves generacions, a la formació, i això també s’ha de tenir molt en compte. A nivell d’art Mataró assoliria un nivell internacional de primer ordre. Si fos alguna de les autoritats polítiques locals al senyor Bassat li faria una abraçada”.
(Pintor i escultor)
És difícil valorar el projecte perquè encara no se sap si les condicions del senyor Bassat i el cost del projecte són beneficioses per Mataró. Però si ho son, és una oportunitat d'or. A tot arreu on s'han tirat endavant museus com aquest, a partir d'una fundació privada, la cosa ha funcionat. Si la col·lecció de Bassat té nivell, el projecte segur que resultarà rentable.
(President de la Sant Lluc per l'Art)
A simple vista el projecte sembla una mica faraònic i pot requerir d'una gran inversió. Però com a aficionat a l'art em sembla molt bé que s'hi destinin diners. Sempre ens queixem del contrari. Hi ha exemples de projectes similars que són molt fiables, com el de la Fundació Vila Casas de Torroella de Montgrí. Així que d'entrada no diria pas que no, encara que sempre et queda el dubte que no hi hagi gat amagat darrere el projecte.
(Pintor)
A priori em sembla una iniciativa molt interessant però, segons com es miri, malaguanyada si es fa a Mataró. El Museu, Ca l'Arenas, Can Palauet... tot és un nyap. Benvinguda aquesta aportació artística, però si ha de funcionar com la resta de coses a Mataró, que no perdin el temps. Ara bé, si la fundació té un funcionament privat, actiu i dinàmic, podria ser un revulsiu. L'aportació és d'entrada valuosa i interessant, però la pega és el panorama mataroní.
(Pintor)
Tot projecte que enriqueix la cultura a Mataró sempre és positiu, així que m’agradaria que el Museu s’instal·lés a la ciutat. Tot i així, caldria veure amb quines condicions vindria i, sobretot, quina implicació pot tenir amb el conjunt de la ciutat. És molt important que la Fundació s’impliqui en el teixit ciutadà, que no en quedi al marge. Sembla que el projecte de Bassat ja segueix aquesta línia, amb un programa d’exposicions, escoles i tallers.
(Dissenyador gràfic)
Potser seria la manera de situar la ciutat de Mataró al mapa, ja que fins ara la única forma de fer-ho sembla que és amb fulletons publicitaris. De Can Palauet crec que s'esperava una important projecció, que ha estat tan sectorial que ningú fora d'aquest sector en parla. Si aquest Museu vol ser una empresa semi-privada ja s'en cuidaran prou de donar ressò i de que la cosa funcioni. Tot i que és una aventura que imagino molt cara, trobo que és una gran oportunitat per la ciutat. Espero sincerament que prosperi.
(Fotògraf)
Crec que seria molt important per a Mataró disposar d'aquest fons d'Art Contemporani. Si les perspectives es compleixen, la ciutat disposarà d'un centre d'atracció dels més valuosos tant en quantitat com a qualitat i que serà punt de referència per a la divulgació i coneixement de l'Art contemporani de casa nostra a la resta del mon. A la vegada aquest centre ha de treballar de forma coordinada amb altres realitats existents a Mataró. Esperem que les converses portin a bon port el projecte, d'aquesta forma Mataró tindrà un pol d'atracció en un camp, el de les arts plàstiques, que ajudarà a posar la nostra Ciutat en el lloc que es mereix, er la seva trajectoria al llarg del anys.
Més reaccions al Museu Bassat