Rialles a la franja de Gaza

"Palestina és un país d'1,5 milions d'habitants presoners en una terra preciosa i abudant en recursos naturals, però on els nens juguen amb bombes i metralletes i fan veure que maten jueus". Cristina Julià, actriu i pallassa mataronina, descriu així Palestina, el país que ha visitat entre el 8 i el 15 de setembre amb l'ONG Pallassos sense Fronteres i juntament amb dos companys més de professió, Benet Jofre, també mataroní, i Pepe Viyuela, president honorífic de l'entitat i conegut actor de televisió. I, respecte a Palestina, afegeix: "És sorprenent veure la quantitat de gent formada a l'estranger que viu en aquest país, persones que un dia van entrar a Palestina a veure la família i vuit anys després encara no n'han pogut tornar a sortir".

"L'objectiu de l'expedició no era fer actuacions, sinó inspeccionar el terreny, és a dir, fer una valoració de seguretat, d'infrastructures, de les contraparts... perquè un cop acabat el ramadà es pugui fer un projecte més ferm, concretament enviar-hi dos equips de dues persones amb la idea de fer espectacles, tallers i cursos de formació per a monitors autòctons", ha explicat la mataronina.

Però en contra dels plantejament inicials el trio d'actors no van poder estar-se de posar-se el nas vermell i les sabates grosses i fer riure milers d'infants i adults, tots marcats per la guerra. Acompanyats per un equip de l'Ajuntament de Gaza i per membres de la Mitja Lluna Roja, els mataronins van actuar a orfenats, centres cívics i a escoles musulmanes i catòliques, algunes d'infants amb limitacions físiques i psíquiques. "A tot arreu ens van rebre amb els braços oberts, amb gran familiaritat i amb moltes idees per superar les dificultats en què viuen", explica Julià, també mestra de l'Aula de Teatre de Mataró.

Pallassos i nens satisfets
Fa més de vuit anys que Pallassos sense Fronteres no actua de forma regular a Palestina –el darrer a fer-ho va ser Tortell Poltrona–, però el viatge dels mataronins podria canviar aquesta situació. "Hi ha molta seguretat per entrar i sortir del país i, a més, hi ha problemes energètics i d'infraestructures a causa dels bombardejos, però s'hi poden fer actuacions i projectes, això sí, sempre tenint en compte que les dates han de ser variables segons la situació bèl·lica en què es troba la zona", explica la pallassa. Una cosa és evident: les actuacions d'aquests pallassos solidaris deixen petjada en una societat molt castigada per la violència. "Als centres on vam actuar el públic sempre era molt familiar, ens estaven molt agraïts i, fins i tot, alguna noia es va sorprendre de poder tornar a riure", diu l'actriu. Cristina Jofre, per motius personals, ha viatjat diverses vegades a Israel, però aquesta era la primera vegada que entrava a Palestina. "El mur és realment molt humiliant, marca l'odi entre les dues bandes, però nosaltres sempre ens vam intentar mantenir distants en el conflicte i sempre vam evitar jutjar cap de les dues comunitats que en algunes coses són molt iguals, per exemple en la gestualitat, l'hospitalitat o la gastronomia, però en altres són ben diferents", conclou Julià.