L'obra de teatre Morir a Bagdad ja fa gairebé un any que es va estrenar a Mataró. Què ha canviat des d'aleshores?
Només hi ha hagut un canvi d'actor. La resta continua sent igual.
Heu recollit molts aplaudiments, sobretot en aquesta última experiència al Festival de Teatre de Sitges. Realment us esperàveu l'acollida del públic i l'elevat grau de reconeixement de les crítiques?
Mira, la veritat és que l'actuació va ser com les altres. La importància afegida era que es tractava d'un Festival de Teatre, on hi havia gent de teatre i crítics que s'ho miren tot més en lupa i et poden parlar amb més coneixement. Pel que fa als crítics, sempre ha estat positiva la rebuda, tot i que som amateurs.
Doncs precisament, tot i ser amateurs, no pareu! Pel que fa a l'espai, a Sitges el vau poder disfrutar?
La representació a cada lloc és diferent, no és el mateix fer-la a dalt d'un escenari, que en una fira a cel obert on et pot molestar el soroll. Concretament, al Festival de Sitges, durant la primera representació vam tenir focs artificials.
Una il·luminació inesperada.
Sí, però apart d'aquest imprevist, vam fer dos representacions i tant la primera com la segona van tenir molt bona acollida. A la primera hi van assistir dos-centes persones, número màxim que deixem entrar a l'actuació, perquè per escoltar els diàlegs a cau d'orella no podem ser més. Pel que fa a la segona representació, va ser a les dotze de la nit i hi van assistir un centenar de persones.
Els organitzadors del Festival es queixen de la manca d'assistència per part del públic
El que potser passa a Sitges és que la gent que hi va és de fora, els que hi viuen no ho viuen tant com a propi.
La propera actuació tindrà lloc dins del programa Grec del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Sembla que la cosa rutlla molt bé perquè acabeu un festival i entreu en un altre: com va sorgir l'oportunitat de ser en aquest festival?
Bé, exactament la propera serà al 29 de juny a Lleida. Però pel que fa al Festival Grec, doncs gent del món del teatre que ha assitit en anteriors actuacions, en concret un amic meu que porta una productora, va venir a veure l'obra i en acabada aquesta em va dir: Això ha d'anar a Barcelona.
Espereu una bona rebuda en el Grec?
Doncs patim una mica perquè no sabem si hi trobarem un lloc propici per a representar l'obra. Nosaltres necessitem un lloc amb poca llum i Barcelona en té molta, amb poc soroll. I Barcelona en té molt
En fi, és difícil. No sabem exactament que passarà, tan pot ser que surti molt bé com que sigui un desastre.
Esperàveu arribar figurar en aquesta programació?
No ens esperàvem arribar al Grec; de fet anàvem bastant sobre la marxa. El que passa potser és que Morir a Bagdad és un espectacle diferent i actual i per això tenim tanta feina.
El conflicte de l'Iraq està per resoldre. Haguéssiu continuat amb Morir a Bagdad si el conflicte s'hagués resolt a hores d'ara?
Si, haguéssim continuat igualment. Nosaltres vam decidir Bagdad perquè en aquell moment tothom estava sensibilitzat i a més perquè d'alguna manera Espanya era un país que hi participava col·laborant amb l'agressor. Però la guerra és igual, sigui on sigui només és un nom que hem escollit per representar el que fa una guerra. Avui és l'Iraq i després serà l'Afganistan, i al mateix temps és Àfrica; vull dir que de desastres sempre en trobes.
Creieu que amb el que representeu a l'obra arribeu a sensibilitzar la gent?
Posem a la gent a flor de pell. La principal compensació és veure la gent sortir impressionada. Qualsevol conflicte quan s'anuncia en números -han mort trenta o quaranta persones- et fa quedar bastant igual, però parlar directament, cara a cara, amb les persones víctimes de la guerra, veure-les allà, és diferent; t'hi apropes.
Però a hores d'ara amb el tema de la guerra de l'Iraq tant mediatitzat, no creus que només incrementa la impotència de la població davant tot això irremediable?
No. Forma part de la lluita, encara es pot sensibilitzar. A més, s'hi poden fer coses, no tot és impotència. Per exemple, les mobilitzacions que va haver-hi a Barcelona, el "No a la Guerra", si no s'hagués fet tot això molt possiblement hi hauria un Aznar en el Govern, Espanya encara estaria a l'Iraq... Tot i veure morts cada dia per la televisió, una obra de teatre com aquesta serveix d'alguna cosa, no podem pensar que no serveix per res.
Parlem del futur
teniu pensat de continuar amb l'obra?
A l'octubre tenim concretada una actuació a Sant Andreu de la Barca, també ens han parlat de fer-la a Manresa. Però bé, hem de parlar amb el grup a veure que podem fer, perquè hi ha gent que no pot continuar després del Grec. En definitiva, està tot una mica incert, de moment.
El Col·lectiu teatre per la Pau tirarà endavant amb noves iniciatives?
Aquest grup es va formar per fer aquest espectacle, no ens hem plantejat de fer res més, de moment. Igualment si surt alguna cosa
doncs ja veurem que passarà.
Tinc entès que s'ha jubilat. Hi té res a veure l'obra?
No, no hi té res a veure. De fet ha estat una coincidència, la feina és la feina, i aquesta obra és apart.
